Una Catalunya lliure i acollidora és una Catalunya que no pregunta d’on vens, sinó cap a on vols anar.
Hi ha una idea que hauríem de tenir molt present quan parlem de Catalunya: no importa tant d’on venim com el país que volem construir junts.
Catalunya ha estat, és i serà un país de pas, d’acollida i de barreja. Persones que han arribat des de molt lluny, persones que han deixat pobles i ciutats d’altres territoris, persones nascudes aquí i persones que hi han arribat fa poc. Històries diferents, accents diferents, trajectòries diferents.
Però hi ha alguna cosa que ens pot unir per damunt de totes aquestes diferències: compartir un mateix horitzó.
Perquè una persona no és només el lloc on va néixer.
És també allò que ha viscut, les decisions que ha pres, les persones que estima, els projectes que té i el futur que vol per als seus fills i filles.
Venim de molts llocs
Hi ha qui ve del nord i qui ve del sud.
Hi ha qui ve de terra endins i qui ve de mar enllà.
Hi ha qui porta generacions vivint a Catalunya i qui acaba d’arribar.
Hi ha qui va arribar amb una maleta, qui va arribar amb dues i qui va arribar sense res.
I també hi ha qui, havent nascut aquí, un dia va decidir que Catalunya era el seu lloc al món.
Totes aquestes històries formen part de la nostra història col·lectiva.
La Catalunya d’avui no s’entén sense les persones que hi han nascut, però tampoc sense les que hi han arribat. No s’entén sense els avis que van emigrar, sense les famílies que van deixar enrere casa seva per buscar una vida millor, sense els treballadors que van aixecar barris i ciutats, ni sense les noves generacions que avui construeixen el seu futur aquí.
La nostra diversitat no és una feblesa. És una de les nostres grans fortaleses.
Una identitat que suma
A Súmate creiem en una Catalunya que no obliga ningú a renunciar al seu passat per formar part del seu futur.
No cal haver nascut a Catalunya per estimar Catalunya.
No cal tenir els mateixos cognoms.
No cal haver parlat sempre català.
No cal que la nostra història familiar sigui la mateixa.
El que cal és entendre que un país també es construeix a partir de les persones que decideixen fer-lo seu.
La identitat catalana no hauria de ser una porta que es tanca, sinó una porta que s’obre.
Una identitat capaç d’incorporar, d’evolucionar i de sumar noves realitats sense deixar de ser ella mateixa.
Per això defensem una Catalunya lliure, democràtica, social i acollidora, on ningú sigui considerat menys català per haver nascut a un altre lloc.
El destí és compartit
Potser aquesta és la gran pregunta que ens hauríem de fer:
Quin país volem deixar als qui vindran després de nosaltres?
Un país que classifica les persones segons el seu origen?
O un país que les valora pel que aporten i pel compromís que tenen amb la societat de la qual formen part?
Nosaltres ho tenim clar.
Volem una Catalunya on una persona pugui arribar amb una maleta i, amb el temps, sentir que aquella terra també és casa seva.
Una Catalunya on els seus fills i filles puguin créixer sentint-se plenament part del país.
Una Catalunya on la llengua catalana sigui una eina d’integració i cohesió, no una barrera.
Una Catalunya on compartir un projecte comú sigui més important que compartir un passat idèntic.
Perquè la pàtria no és només el lloc d’on vens. També és el lloc que decideixes construir.
I Catalunya encara té molt per construir.
Una Catalunya lliure i d’acollida
El projecte d’una Catalunya independent només tindrà sentit si és capaç d’interpel·lar tothom.
A qui hi ha nascut.
A qui hi ha arribat.
A qui hi viu des de fa cinquanta anys.
A qui hi viu des de fa cinc mesos.
A qui parla català des de petit.
I a qui encara l’està aprenent.
A qui té cognoms catalans.
I a qui en té d’altres.
Perquè la Catalunya que volem no pot ser un projecte construït mirant enrere i preguntant qui té dret a formar-ne part.
Ha de ser un projecte construït mirant endavant i preguntant-nos què podem fer junts.
No importa l’origen. Importa el destí.
I si el nostre destí és una Catalunya més lliure, més justa, més cohesionada i més acollidora, aquest destí és de tothom.
Perquè Catalunya no és només el país d’on venim.
És el país que construïm junts.
Súmate.