L’1 d’octubre del 2017 restarà per sempre com una jornada històrica en la lluita del poble català per l’autodeterminació i la defensa de les seves pròpies decisions.
Aquest dia, marcat pel referèndum sobre la independència de Catalunya, va reflectir la determinació i la força d’un poble que va alçar la veu per expressar lliurement la seva opinió, malgrat les adversitats i les tensions que envoltaven aquest procés.
Aquesta jornada no només va ser una resposta a una convocatòria electoral, sinó que va representar la resistència i la fermesa d’un poble que reclama el dret fonamental de decidir el seu propi futur. Les imatges de milers de persones fent cua davant dels col·legis electorals, superant obstacles i desafiant la intimidació, simbolitzen una determinació insubornable.
És essencial entendre que aquesta victòria no pertany a cap partit polític o líder específic. Més aviat, és la victòria col·lectiva del poble de Catalunya, una afirmació de la seva identitat, la seva cultura i la seva voluntat de ser els arquitectes del seu propi destí. És una victòria que ningú, cap govern o entitat, pot apropiar-se, ja que és la suma dels esforços i les esperances de milions de catalans.
L’1 d’octubre del 2017 també va posar de manifest la divisió de opinions dins de la societat catalana. No obstant això, fins i tot enmig de les diferències, aquesta data hauria de ser considerada com un punt de partida per al diàleg i la recerca de solucions que reflecteixin el respecte i la voluntat del poble català.
Les conseqüències d’aquesta jornada encara ressonen avui en dia, recordant a tothom la importància de la participació ciutadana i el respecte pels drets democràtics. És una data que ha de servir com a recordatori constant del compromís amb els principis democràtics i del dret inalienable del poble a expressar les seves opinions de manera pacífica i lliure.
Sis anys després celebro aquell 1 d’octubre del 2017 com el que convé recordar: una victòria indiscutible del poble de Catalunya, una fita que ha de ser recordada i respectada com una expressió autèntica de la voluntat popular. No pertany a cap entitat o individu en particular; és un llegat col·lectiu que destaca la força de la unitat i la determinació del poble català en la seva cerca de llibertat i autodeterminació.
Jordi Céspedes
Membre de Súmate