Prensa archivos

…Hem de fer entendre que aquesta no és una revolució “independentista”, sinó que és una revolució republicana

23/01/2018

ENTREVISTA A ANTONIO BAÑOS, PERIODISTA I MEMBRE DE +SÚMATE

-Com veus la situació política aquests dies (la investidura, l’amenaça de l’article 155, els presos polítics i exiliats)…?

Complexa, però engrescadora. L’Estat espanyol ha triat un sol camí, el de la repressió que és dur i dolorós per a nosaltres, però també un camí que no té no capacitat ni recorregut per desmobilitzar-nos.

Si sabem llegir el nou marc, i afegim capacitat de resistència a les virtuts que te l’independentisme civil, la República és inevitable

L’Estat espanyol ha triat un sol camí, el de la repressió que és dur i dolorós per a nosaltres

-Però a nivell social, han augmentat les consciències favorables a la independència. Això és una revolució –el canvi de consciències-, pel fet que ha fet canviar radicalment el posicionament polític de molta gent, no?

Que vivim una revolució és difícil de negar. El canvi absolut de la classe política, la caiguda de paradigmes i institucions i, sobretot, la creació de consciència política que ha derivat en una mobilització massiva i sostinguda així ho demostra.

El que hem de fer entendre és que aquesta no és una revolució “independentista”, sinó que és una revolució Republicana. L’objectiu a aconseguir són unes institucions polítiques que siguin, a més de sobiranes, modernes, justes i equitatives. Aquí és on ampliem el marc i les possibilitats de creixement.

…hem de fer entendre que aquesta no és una revolució “independentista”, sinó que és una revolució republicana

-Quin pronòstic t’atreviries a fer sobre el camí cap a la independència per als propers mesos, o anys, propers?

La República és inevitable.

-Quines creus que seran les claus per als futurs escenaris polítics de ruptura amb l’Estat espanyol? Creus que la política parlamentària i la situació antirepressiva determinaran els procés independentista?

Hi ha diverses possibilitats. Els conflictes es guanyen o per fortalesa pròpia o per debilitat de l’adversari. El règim del 78 es troba tocat en molts fronts. No descartem un col·lapse sistèmic com ha passat tantes vegades a la història de l’stat (1867, 1873, 1898, 1923, 1931…).

La força del Moviment Republicà Català ara s’ha de demostrar en la resistència i la capacitat de pressió constant i creixent perquè aquell escenari s’acceleri

Els conflictes es guanyen o per fortalesa pròpia o per debilitat de l’adversari

-Els darrers mesos t’has convertit en un agitador de carrer, al capdavant organitzant mobilitzacions, i dinamitzant un focus que havia de ser similar al 15M (vas ser l’impulsor de l’acampada per la llibertat dels presos polítics el passat mes de desembre)… Com es passa de fer de periodista a diputat i després a ‘agitador’ en temps convulsos?

Jo d’agitador vinc de mena! Ja vaig debutar amb el moviment antiglobalització de finals dels 90, vaig empalmar amb el ‘No a la guerra’ i he seguit als carrers quan ha estat necessari/possible, siguin okupacions, vagues o el 15M…

La meva cultura política passa per l’acció als carrers com a pota insubstituïble de la transformació social. Les institucions són imprescindibles però mai suficients. Als carrers i amb la gent organitzada és on s’esdevenen els autèntics canvis.

Les institucions són imprescindibles però mai suficients

-Com valores el fenomen (i el factor) dels CDR? Creus que apareixen de l’espontaneïtat del poble, i que podria eclipsar el rol de moviment popular de l’ANC, per exemple? Els veus complementaris en les funcions i en el temps?

Són una de les demostracions empíriques que vivim en una revolució popular. Els CDR han desbordat qualsevol previsió i la seva vitalitat renova institucions civils que mostren signes d’esgotament i necessitat de renovació.

L’àmbit del CDR és el barri, la vila i és dins aquest àmbit on els propers mesos es pot guanyar la majoria social. Són imprescindibles. Han de mantenir la seva autonomia i llibertat.

L’àmbit del CDR és el barri, la vila i és dins aquest àmbit on els propers mesos es pot guanyar la majoria social

-A la nostra secció d’humor vam publicar una imatge que representava les teves ulleres amb el text «És quan Baños que hi veig clar», estrafent uns versos de JV Foix. Ara ho veus encara més clar –i més proper- que fa cinc anys?

Hahahaha! Doncs si que anem bé si heu de confiar en la meva “visió”!!!!

Jo ara no és que ho vegi clar, és que ho veig molt millor.

Els catalans tenim una persistent obsessió per no reconèixer els nostres mèrits. El que hem fet fins ara ja és miraculós. Ara ja fa baixada!

Jo ara no és que ho vegi clar, és que ho veig molt millor

-Moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista

A vosaltres! Seguim. Gas a fondo!