Són dies llargs, que aprofitem per fer velades encisadores amb amics, com sempre, de veure gintònics a la llum de la lluna, de les estrelles, o gaudint dels bonics focs d’artifici que molts pobles nostres fan en honor de les seves festes majors d’estiu, ja siguin per Sant Jaume, per Santa Anna o Sant Joaquim, per les Santes, per la Mare de Déu de les Neus, la d’Agost, la de les Trobades o la de la Mercè… que denoten, com sempre, la quantitat de cultura, folklore i riquesa que té aquest país, de cultura mediterrània, medieval, cosmopolita i internacional. És tant així, que com sempre, milers d’estrangers ens visiten any rere any, sent un dels destins turístics per excel·lència. Som un país de pas i d’acollida, com sempre.I com sempre passem balanç de les coses fetes durant el curs passat, i Déu n’hi do les fetes. Encara que molts són els que ens diuen que no hem fet res, i ens han acostumat, com sempre, als seus postulats de no fer res, de la por, de l’amenaça i  que no es farà allò compromès, simplement, com sempre, perquè la Constitució no ho permet.

I cal recordar-los, com sempre ho han fet, els navegants del rumb a la llibertat d’aquest viatge sense aturador, dels dos capitans generals, el Jin i el Jan, envoltats d’una tripulació sense por per creuar un mar amb tempestes creixents, ocasionades, com sempre, per aquells que es creuen «Dioses en la Ciudad del Olimpo» (oblidant que la capital Olímpica sempre serà Barcelona), que els compromisos amb el poble es compleixen com sempre han fet des de que van pujar al vaixell que navega rumb a la fita més important, que és la d’obrir camí a que la ciutadania, a que la seva societat, millori les seves condicions de vida, i sobretot, retrobin la dignitat com a persones i col·lectiu.

«Los voceros del Olimpo del Reino», com sempre, deien que aquest camí no aniria enlloc, i que servia per tapar i no fer res de millores. I embogien dient que era un despropòsit sense sentit, convidar a tanta gent, al viatge absurd que no va a cap lloc, com si la llibertat i decidir ser lliures fossin valors d’altres planetes.

Però els capitans generals, i els seus centurions, com sempre han fet, han demostrat que la finalitat d’aquest viatge, no és altra que construir un país millor, i per això ja estant fent les coses, com sempre les han fet, amb rigorositat, serenor i responsabilitat, perquè el viatge sigui un èxit.

I han estat capaços de fer coses tant sorprenents i alhora tant necessàries, com evitar més de 2.238 desnonaments del que portem d’any 2017, arribar acords amb aquells que es conjugaren en el seu dia amb els «Dioses del Olimpo», les entitats financeres, perquè cedeixin més de 4.010 habitatges per habitatge als més vulnerables. Perquè aquest dret, com sempre, ha estat a la Constitució, és un dret fonamental. Però sembla, que d’aquest dret no se’n recorden en protegir-lo, sinó més aviat en vetar-lo a l’igual que fan amb el dret de vot. Clar que ja se sap, l'»Olimpo és una monarquia que proviene de una dictadura, del todo bien atado».

I el Jin i el Jan, han estat capaços de destinar més diners que mai en polítiques socials, aprovant un compte pressupostari per aquest 2017 amb un augment en despesa socials de més de 1.355 milions d’euros, que suposa ser un 74,8% del pressupost. I com sempre, «los voceros del Reino» diuen que no fem res.

I el Jin i el Jan, han estat capaços de destinar més de 8.000 milions d’euros en salut, per evitar tancament de llits, perquè l’atenció primària sigui, encara més, millor; per revertir, els que des de la Ciudad del Olimpo, s’atreviren a destruir el sistema sanitari català.

I el Jin i el Jan, han estat capaços de crear la renda mínima garantida, que tanta falta fa, un fet que denota com volen culminar aquest viatge, a una societat lliure, però sobretot, més social que mai.

I tot això ho han fet, el Jin i el Jan, amb molts d’esforços, com sempre, reduint el dèficit públic al 0.93% el 2016; millorant sens dubte el pagament als proveïdors, a menys de 30 dies. I estimulant, com sempre, la nostra economia perquè sigui competitiva, i creixi, més d’un 3,5 per segon any consecutiu. Convertint-se en una economia molt atractiva en inversió estrangera.

Però, en Jin i en Jan saben, que tot això s’està fent, per culminar aquest viatge rumb a un somni cada vegada més real, que donarà pas a l’altre gran viatge, al de tot un poble que vol ser lliure de cadenes, de «Dioses sin Fe», d’ordres de por i de decrets.

I per això, i com sempre ho han dit, en Jin i en Jan, es van comprometre a preguntar al seu poble, a preguntar com volen ser, quin rumb final ha de prendre aquest viatge. I per això, en Jin de la mà d’en Jan, va dir que l’1 octubre, els catalans i catalanes decidirem, de l’única manera possible, que com sempre, és votar.

I es farà, com sempre, acudint a col·legis electorals, on hi haurà, com sempre, meses electorals. On tothom, com sempre, sabrà on ha de votar, perquè com sempre, rebran la targeta que li diu. I, com sempre, si tenen algun dubte podran acudir a l’òrgan electoral, i com sempre, si tenen algun problema, podran preguntar a la policia que hi haurà, com sempre, perquè la gent pugui votar en llibertat i en seguretat.

I naturalment, com sempre, els vots seran paperetes i les introduirem en urnes. I com sempre, anirem a votar tots els vulguem exercir el dret que ens fa iguals i lliure a tots i totes.

I no cal dir, com sempre, ho han dit en Jin i en Jan, que el resultat serà vinculant, perquè la gent decidirà. Les agulles del rellotge no paren, el temps ens apropa cada dia més, com sempre, a la democràcia i a la llibertat.