La jornada del 9-N va ser històrica per molts motius. El primer, fonamentalment, per l’afluència massiva de ciutadans –2,3 milions de persones– a les urnes per pronunciar-se sobre el futur polític del país. D’aquella jornada també en queda el ciberatac més gran que ha patit mai Catalunya, que va deixar sense funcionament aspectes tan rellevants com el web de la jornada de participació, el de la Generalitat, el servei de correu electrònic de l’administració catalana i l’accés dels professionals del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) als historials clínics dels pacients. També va posar en risc el funcionament normal de les entitats sobiranistes. Unes entitats que, a pràcticament dos mesos del referèndum de l’1 d’octubre, han notat un repunt dels atacs.

Així ho confirmen a NacióDigital diverses fonts consultades, tant de les pròpies organitzacions independentistes com del Govern i del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Aquest organisme és l’encarregat de centralitzar les dades sobre els ciberatacs, tot i que fins que no es posi en marxa l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya –aprovada fa dues setmanes al Parlament– no té potestat per actuar abans que es produeixin. En aquest sentit, la cadena lògica de funcionament és que les entitats es posin en contacte amb el CTTI en el moment en què observin anomalies. «Encara no podem actuar d’ofici», sostenen a l’executiu.

El CTTI encara no pot actuar d’ofici en casos de ciberatacs, funció que sí que podrà desenvolupar l’Agència Catalana de Ciberseguretat que entrarà en funcionament al llarg dels propers mesos

La setmana passada, per exemple, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va patir un atac després de posar en marxa el sistema d’inscripcions a la Diada d’enguany, que constarà d’una manifestació en forma de creu al passeig de Gràcia i al carrer Aragó de Barcelona. «Preferim no fer públics episodis com aquest, si no és una cosa molt grossa», destaquen fonts de l’entitat que presideix Jordi Sànchez. Portaveus consultats assenyalen que dur a terme «ciberatacs més o menys coordinats no és tan car ni tan complicat». De moment, es prefereix no incriminar directament l’Estat, com sí que es va fer en la jornada del 9-N.

«Tot plegat entra dins la normalitat. Es resol ràpidament», sosté una font sobiranista. Les entitats disposen de serveis informàtics propis i empreses que les assessoren, com és el cas de l’ANC. «Estem ben preparats», sostenen. Fa uns dies va ser l’associació Súmate, que agrupa castellanoparlants a favor de la independència, qui va denunciar davant del CTTI que havia patit un atac informàtic. En concret, segons portaveus de l’entitat, el seu web va caure durant dimarts i dimecres de la setmana passada arran de la visita simultània de més de 100.000 presumptes usuaris.

Súmate s’ha vist obligada, doncs, a apujar el seu nivell de seguretat. L’entitat ja havia patit altres atacs similars, però cap de tan fort com el de la setmana passada. «Ja ens han dit que, si ens entren 100.000 usuaris com l’últim cop, és difícil d’aturar», sostenen fonts de l’entitat. Òmnium Cultural, en canvi, assegura que no ha rebut cap ciberatac al llarg dels últims mesos, segons un portaveu oficial. La Intersindical-CSC, en canvi, després de posar en marxa la campanya les amenaces de l’Estat amb el referèndum dirigides als funcionaris, sí que va patir incidències. En concret, va caure el web i l’usuari era redirigit cap a un altre espai de contingut pornogràfic.

Fonts governamentals insisteixen que la protecció relacionada amb la seguretat digital ja és «vigent» a Catalunya, i que més enllà del referèndum «es treballa sempre, 24 hores al dia i 7 dies a la setmana», per tal de protegir el país -ciutadans, empreses i institucions- de possibles atacs. «El fet que hi hagi prevista la consulta vinculant no canvia res», sosté un dirigent consultat per aquest diari. L’Agència de Ciberseguretat es posarà en marxa «aviat», quan s’hagi acabat d’articular el protocol que l’articula.

Els correus i el 3%

La setmana passada, agents de la Guàrdia Civil van entrar al Parlament, a la conselleria de Justícia, al Palau de la Generalitat i a la seu del CTTI. Aquest últim va ser l’únic cas en què les forces de l’ordre, que buscaven proves relacionades amb el cas del 3% i Germà Gordó, van arribar amb una ordre d’escorcoll sota el braç. Tal com va recalcar el conseller de la Presidència, Jordi Turull, els agents van aprofitar per deixar anar que seria més «ràpid» copiar tots els correus de la Generalitat i destriar-los posteriorment. L’executiu s’hi va negar. «Ho van intentar, i se’ls va dir que no», sostenen al Govern.

El Govern assegura que es treballa «24 hores al dia i 7 dies a la setmana» per garantir la seguretat digital de ciutadans, empreses i institucions al marge que hi hagi previst un referèndum

Les peticions d’informació de dijous passat van generar una certa tensió entre les institucions catalanes i la Guàrdia Civil. Turull i el conseller de Justícia, Carles Mundó, van impedir que els agents pugessin als despatxos directament a buscar la informació. En el cas de Palau, finalment, un guàrdia civil sí que va acabar accedint per la porta de Sant Sever per comprovar si la informació que s’havia entregat en paper -l’agenda de Gordó quan era secretari del Govern i la relació del personal que havia treballat amb ell- era la mateixa que la que s’havia subministrat en format electrònic.