Dissabte de tempesta, d’aquells de sofà i manta. Impossible fer l’acte previst a l’aire lliure a la Rambla del Carmel. Al final, però, Súmate troba una alternativa: la seu del PDECat del barri d’Horta de Barcelona. Aposta arriscada tenint en compte que no només intervé el president de Junts pel Sí, Jordi Turull; sinó també el líder d’EUiA, Joan Josep Nuet; el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián; la diputada de la CUP Mireia Boya; i el periodista Antonio Baños. «El teu futur el decideixes tu», resa el títol de l’acte.

Efectivament, Boya no apareix i Baños aprofita l’ocasió per tirar un dard a la CUP: «Ella volia venir». Però a la resta no els importa, tampoc a Nuet, seure en unes butaques presidides per una gran fotografia de l’expresident Artur Mas -que Súmate ha tapat hàbilment amb la seva pancarta- i una de l’exalcalde Xavier Trias que sí resisteix fins al final. Al líder d’EUiA tampoc sembla que l’incomodi l’estelada de l’escenari. De fet, entona un discurs apassionat prometent «posar la cara» pel referèndum tot i no ser independentista. «Si m’han inhabilitar que m’inhabilitin, firmaré el que calgui», proclama.

I Turull lloa el líder d’EUiA per la seva actitud i promet «encarregar-se» d’ell perquè acabi votant a favor de la independència perquè en els indecisos, diu, està la clau per acabar decantant la balança. L’exlíder de Súmate i diputats de Junts pel Sí Eduardo Reyes condueix l’acte i aprofita la gestió dels torns de paraula per anar-se esbravant. «Rajoy, que es posi els 4.200 milions que promet per on li càpiga. Els catalans paguem aquesta xifra multiplicada per quatre cada any», sentencia.

«Com l’has liat, pollet!»

Reyes no pot evitar debilitat per Rufián, també bressolat a Súmate. «Com l’has liat, pollet!», li diu en referència a les seves intervencions al Congrés dels diputats. Rufián aprofita per llançar dards als «comuns» en un moment en què Nuet ja ha marxat: «A aquells que diuen que la independència no els sedueix jo els pregunto: us sedueix Rajoy? I Susana Díaz? I Felip VI?». Evidentment, Baños no és sospitós de deixar-se seduir pels quadres de poder espanyols. De fet, explica que va ser després d’estar durant quinze dies cobrint la campanya electoral -de José María Aznar, la que va culminar amb la seva majoria absoluta, quan es va tornar independentista.

El públic pregunta. Vol saber com es farà el referèndum, si es farà igualment sense acord amb l’Estat espanyol, quina serà la pregunta, quan es farà i si el procés constituent serà una realitat. Molts interrogants i poques respostes concretes més enllà de la determinació de celebrar el «referèndum o referèndum» caiguin les querelles que caiguin i de fer-ho sense excloure els no independentistes. «No fem distincions entre qui és independentista i qui no, sinó entre qui és demòcrata i qui no», sentencia Baños. El no independentista de la sala ja no hi és, però Nuet ha deixat un encàrrec abans de deixar la cadira buida: «Treballem per fixar la data».