En cuanto tuvimos conocimiento que Susana Diaz, presidenta de la Junta de Andalucía, tenía previsto desembarcar en Cataluña en el marco de la campaña que tanto PSOE como PP han llevado a cabo estos días, solicitamos poder tener un encuentro con ella, sin ningún resultado.
Finalmente hemos podido abordarla para saludarla y explicarle lo que no quiere oir, o no le quieren contar: ¿por qué cada vez más andaluces y españoles estamos a favor de construir un nuevo país? ¿por qué tienen miedo a escucharnos?
 |
| Foto: @marinaftorne |
Esto es lo que queremos que oiga Susana Díaz
Una respuesta a «Encuentro con Susana Diaz»
Oda
El meu poble
Poble, concepte senzill, afable, humil.
Bressol d’arrels profundes i cultures ancestrals.
Quantes vegades ferotgement agredit i en desesperança,
Enrunat, per conquestes discutides i refet amb resistències actives.
Per tornar a trobar-te en el transcorre del temps,
amb preceptes ponderats i pensaments diferents.
Conegut, sovint, anònimament des de la llunyania.
Cercant textos, versions, llegendes i textos que ignoraves si algú les posseïa.
Quantes històries inspires gratant el pòsit dels records.
Si soc despert, rebuig tot allò que no ho entenc.
Si soc dormit, hi han moltes enyorances que les suspenc,
en un intent de condensar les que comprenc,
Després de cinc cents anys de gestionar-nos dependents
Sense saber el límit del camí del nostre patiment.
Caminar junts se’ns feia feixuc, insegur i aspre per subsistir.
Marxar-nos amb les nostres utopies, ens convidava a resistir?
No ha estat fàcil obrir-se a pàgines desconegudes,
d’un llibret amb textos i històries poc conegudes i amb continguts sorprenents.
Els que t’observaven marxar, no entenien per què els havies de deixar,
i els que et veien arribar, et sabien interpretar?
Analitzar totes les causes, produïen impulsos de sancionar?
Viure lluny i sols no afavoria el nostre dret a somniar.
Érem víctimes d’ equivocades estructures culturals?
I el que percebies era un profund desig d’utilitzar
el ram de flors que mai poguérem conrear,
I tot i trobar condicions i infraestructura social,
en un lloc que, tot el poder de l’Estat,
t’orientava a adoptar una actitud d’indiferència personal,
rebutjant un esforç integrador i generant gran incomprensió Nacional.
Els camins de tornada s’omplen de dificultats,
per la quantitat de llaços, construïts en el gran túnel dels anys i en altre Comunitat.
Quan la pell se’ns comença a plegar i el pols a tremolar,
t’adones que has d’anar a caminar per les sendes què ajudares a crear.
Son moltes les sensacions que s’hi poden peritar,
Per trobar la pau del cor i consol immaterial.
Tornar? Si, uns pensen que, amb la motxilla ben plena, seríem ben rebuts,
altres blinden els accessos que ens indiquen la fugida, per la pèrdua de divisa?
Van ser els uns els culpables de la manca de mesures?
U foren els altres: dissenyadors i arquitectes de projectes que incentiven la pensada?
Als altres i als uns, trigues massa a poder’ls-hi demostrar .
Que per sobre d’estructures i propòsits de moral,
Existeixen, a tot el mon, grans col·lectius humans,
Que en “Sevillanos”, pasteres i camions,
arriscant les seves vides, fent callar les seves pors,
cercant un lloc a la Terra on poder viure farcits d’amor.
Autor: Francesc Reina.
Data: 10/08/2003
Registrada 12/8/2003 con el nº 4560 del registre de la Generalita