Enlace a la entrevista en El Món
Montse Sànchez: «Si presideixo Súmate farem campanya pròpia pel referèndum»
La vicepresidenta social de l’entitat independentista fa un pas endavant i opta a la presidència. «No fem seguidisme a l’ANC, però som una organització petita», argumenta
Entrevista per Bernat Vilaró
12/01/2017
La militant número 1 de Súmate vol presidir l’entitat. Montse Sànchez (Barcelona, 1951), vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la candidatura continuïsta per liderar l’organització de castellanoparlants independentistes. Fins el 24 de gener a les 23:59 hores qualsevol soci pot presentar la seva candidatura. Fins ara, opten a la presidència Sànchez i Manuel Puerto (Barcelona, 1943), després que Chema Clavero dimitís per qüestions de salut. Les eleccions tindran lloc el dissabte 28 de gener al matí a Cotxeres de Sants.
Quan va decidir presentar-se com a candidata a la presidència de Súmate? Va fer el pas després de saber que Manuel Puerto també s’hi presentava?
Els companys de l’entitat m’ho van demanar. Em va costar prendre la decisió, perquè sóc una persona que s’involucra en alguna cosa hi va a fons, fins al final. I volia estar-ne segura. És una gran responsabilitat i no volia prendre la decisió a la lleugera. Em van convèncer, vaig veure que tenia possibilitats de tirar el projecte endavant, i ja està. No té res a veure amb la candidatura de Puerto. A mi m’ho van demanar abans. De fet, el que es volia fer en un inici era una junta de consens, per estalviar als socis que haguessin de triar entre uns i altres. Hi havia dues vacants a la junta, i es podria haver fet. Però al final no, s’ha preferit anar a eleccions. I potser és el millor eh, perquè els socis podran escollir entre dos camins diferents.
I quin és el camí que proposa vostè?
D’una banda, el grup de Puerto vol seguir un camí més estricte, de no posicionar-se per exemple en polèmiques com les de Sixena o el transvasament de l’Ebre, tal i com et va explicar a tu mateix en la seva entrevista a El Món. En canvi, nosaltres ens aferrem que en la darrera assemblea de Súmate es va decidir que l’entitat no només és una organització política, sinó que també s’amplia com a entitat social i cultural, que pot defensar els drets dels animals, o dels gais i lesbianes, per exemple. Vam obrir el ventall. I penso que, d’acord amb això, sí que ens hem de poder mullar. Bàsicament la diferència és aquesta.
És a dir, Puerto vol una Súmate més clàssica, i vostè vol més implicació social
Sí, ell vol que l’entitat no es bellugui i que es dirigeixi només a un públic castellanoparlant, i prou. Nosaltres, si guanyem, també ens dirigirem a aquest públic, evidentment, però alhora hem de poder signar manifestos si hi estem d’acord, o participar en actes pels refugiats, per exemple, formar part de mobilitzacions amb altres entitats de caire social.
Si vostè és presidenta, Súmate també es dirigirà als immigrants residents a Catalunya, encara que hagin nascut fora de l’Estat espanyol?
Sí. Hem de continuar col·laborant amb l’ANC i Òmnium, com hem fet sempre, i més ara. S’exigeix als partits que tinguin unitat política, de manera que les entitats també l’hem de tenir, hem d’anar plegades i posar-nos d’acord. I no tan sols amb l’ANC i Òmnium, també amb l’AMI i altres entitats d’immigrants. Hem d’obrir-nos a tot això. Això no vol dir que ens dediquem només a fer actes per a immigrants, però et posaré un exemple molt clar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ens va proposar a Súmate que féssim un acte a la seva ciutat, conjuntament amb una entitat d’immigrants de Badalona. Si vols arribar a tothom, s’han de fer actes així. S’hi ha d’entrar.
Precisament, Puerto va ser força contundent en parlar de la relació de Súmate amb l’ANC i Òmnium. Es queixava d’un cert “seguidisme” a aquestes entitats durant els últims mesos. Hi està d’acord?
No. És que no he acabat d’entendre el que volia dir. Seguidisme, cap. Col·laboracions, totes les que vulguis. A banda de vicepresidenta social, jo fa tres anys que sóc coordinadora del Baix Llobregat, i tenim molts membres de Súmate que també formen part de l’ANC. I entre tots ens ajudem. A l’hora de demanar un permís, facilitar material, buscar una carpa… el que sigui! Tots ens donem un cop de mà. Si això és fer seguidisme… Però no, jo no ho veig així.
Sempre s’ha parlat de les tensions internes a Súmate, des dels seus inicis. I ara, per primera vegada, hi ha dues candidatures a presidir l’entitat. La divisió a l’organització és més evident que mai?
Potser sí que sempre hi ha hagut una doble visió a l’entitat. A veure, és molt difícil acordar un camí a seguir i no sortir-te’n mai, eh. Però jo crec que aquesta situació ens enriqueix. Que el dia 28 de gener pugui venir el soci a escollir quin programa dels dos li sembla millor és enriquidor. És el soci qui ha de decidir.
Puerto va dimitir de l’actual junta en funcions per discrepàncies internes. Què va passar?
Bé… [rumia] deixem-ho així.
Què vol dir? Per què va dimitir?
Prefereixo no dir res.
Entesos. Un altre aspecte que ha d’abordar la seva candidatura és el referèndum sobre la independència. Si vostè guanya, Súmate organitzarà una campanya concreta? O s’afegirà a les campanyes de les altres entitats?
Hem d’aportar material propi i fer una campanya pròpia. Això no vol dir que d’alguna manera seguim el mateix camí de l’ANC, però sempre dins l’espai per on ens belluguem nosaltres, i ens dirigirem al públic castellanoparlant. Farem díptics i octavetes en castellà i ho distribuirem com hem fet sempre, però ara enfocant-ho al referèndum. Evidentment, el referèndum s’ha de guanyar o s’ha de guanyar. No hi ha més opcions, i ens hi hem d’avocar de cap en el temps que ens queda.
Vostè va representar Súmate, com a vicepresidenta social, en la cimera al Parlament del 23 de desembre. Com va anar aquella trobada i quines sensacions en va treure? Creu que es va adaptar massa a les necessitats d’Ada Colau?
Bé, potser el que es buscava era no ferir sensibilitats. Ara estem expectants perquè encara s’ha de posar en marxa tot el que es va acordar en la cimera. S’han de fer reunions però encara no ens han convocat a cap trobada més. A la cimera, de fet, només s’explicava la posició de cadascú. El president Puigdemont ens va demanar que calia exterioritzar [l’aposta pel referèndum] tant a l’estranger com a l’Estat espanyol, per reunir adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).
Què va explicar vostè?
Vaig dir que em semblava molt bé el que proposava Puigdemont, i que Súmate tenim uns vincles especials amb la resta de l’Estat espanyol, ja siguin familiars o d’altres tipus. Ens vam oferir i comprometre a fer el que calgués. Si després servirà o no? Ja ho veurem. Però de moment s’ha d’intentar. Cal anar fins al final per veure si, amb tanta pressió, s’aconsegueix algun pacte amb l’Estat.
I com es pot implicar Súmate en aquesta campanya?
El més important és fer entendre als espanyols que nosaltres hem de poder votar. Això no vol dir que la gent hagi de votar Sí, sinó que hem de decidir el nostre futur. És el que intentarem fer.
Súmate està preparada per fer campanya per Extremadura, Còrdova, Madrid…?
No ho sé, encara no ho hem pensat. Però sí que sovint aprofitem quan els nostres socis van als seus pobles i regions d’Espanya, sigui Granada, Cuenca, Còrdova, Sevilla, on sigui, i fins i tot establim contactes amb grups independentistes andalusos. Ells ho tenen assolit, i a la seva terra ja fan campanyes. Treballar així és més fàcil. De fet, això ens estalvia d’anar a fer campanya per aquestes regions perquè ja hi tenim entitats favorables, i els demanarem que expliquin que el més democràtic és poder votar.
Les enquestes pronostiquen un empat tècnic en el referèndum. Tenint en compte que la majoria d’indecisos tendeixen a optar pel No, a última hora, com pot ajudar Súmate a eixamplar el vot independentista?
Bé, de fet encara hi ha gent que no sap ni si votarà. Aquest és l’altre tema…
I què cal prioritzar? La participació o el Sí?
A veure, hem de demanar el vot a favor del Sí. I, si més no, que vagin a votar. Però si parlem de prioritats, el que volem és guanyar el referèndum. Però la gent que no està d’acord amb la independència ha de poder votar, només faltaria. Necessitem que la gent vagi a votar.
Vostè és coordinadora de Súmate al Baix Llobregat, una comarca clau per guanyar el referèndum, on l’unionisme supera el sobiranisme. Què ha après en aquests anys de militància amb Súmate al Baix Llobregat?
He après moltes coses, sobretot dels meus companys. He après moltes maneres de fer, de dirigir-se a les persones, tenir idees i exposar-les. Si sóc presidenta vull potenciar tot això. Cal que la gent faci propostes i posar tots els mitjans possibles per a dur-les a terme. I això s’ha de fer extensiu a totes les assemblees territorials. Per exemple, nosaltres vam editar uns passatemps [sobre el procés] que repartíem a les estacions de tren, durant la campanya pel 9-N. Ara hem fet enquestes que ens han servit, sobretot, per parlar amb la gent.
Expliqui-ho
Els hem fet un seguit de preguntes que els ha fet rumiar, i això és important. Cal fer pensar la gent, i que hagin d’escollir. El que nosaltres fem no deixa de ser una gran tasca d’artesania. Perquè hem d’anar a parlar molt amb persones diferents. Et poso un altre exemple. En un acte on venen 50 persones potser 5 són indecisos. I serveix sobretot mediàticament, perquè les paradetes no surten als mitjans. Però, en canvi, quan fem paradetes als carrers i a les places no ens trobem amb 5 indecisos, sinó que potser ens en trobem 100 o 200. Cal que cada territorial pugui determinar què prioritza. A Berga o al Gironès preferiran fer actes amb partits polítics i fer debats, potser. I tenen plena llibertat per fer-ho eh, però en altres comarques potser cal prioritzar altres formats.
Si vostè és presidenta ha afirmat que Súmate organitzarà una campanya pròpia pel referèndum. Quins formats tindrà?
Hem de fer de tot. Ja hi ha actes mig organitzats que estem tancant, com el que comentava de Badalona. Cal que cada territorial ho marqui i decideixi. Que cada territori vegi com es pot arribar de la millor manera al nostre públic.
Canviem de tema. Quina ha de ser la resposta ciutadana el dia del judici pel 9-N? Com s’hi ha d’implicar Súmate?
Som una entitat petita, no podem fer una convocatòria nosaltres sols. Sí que podem unir-nos a la convocatòria que faran l’ANC i Òmnium, i esperar que ens deixin ser una mica més participatius que fins ara. Si no, continuarem anant-hi eh, hem anat a totes les manifestacions i concentracions que s’han fet en el procés. A vegades d’una manera més visible i d’altres menys, però sempre hi hem estat. Tampoc és el mateix mobilitzar la gent un dia laborable pel matí, que un cap de setmana. No sé en què cau el 6 de febrer…
En dilluns
Doncs és clar, a veure a quina hora s’ha de fer. Ja s’està demanant que la gent demani festa a la feina per poder anar-hi. Ens sumarem a la crida, segur. Esperem ser-hi bastants i fer-nos veure. És important que se’ns vegi.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va avançar a El Món que una possibilitat que s’estudiaria seria impedir físicament l’accés al judici, bloquejant l’entrada amb una munió de gent de forma pacífica
No ho sé… No sé si seria bo o no, però ens apuntarem a tot el que es faci, sigui el que sigui. Potser hi ha coses que haguéssim fet d’una altra manera, però farem el que s’hagi de fer.
Això no és fer seguidisme, com denunciava Puerto?
No és la mateixa capacitat la d’una entitat amb 30.000 associats, o una de 50.000, que la d’una entitat que no arribem als 700. No he de fer seguidisme, però tampoc podem marcar l’agenda i arrossegar tothom perquè ho diguem nosaltres. No. Això ho farem davant del nostre públic i a la nostra manera. En l’enquesta que et comentava abans per exemple, preguntàvem a la gent què opinava del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes el 9-N.
I què deien?
La majoria de respostes eren en contra del judici, deien que no els semblava bé. D’altra banda, hi havia total unanimitat a favor de la immersió lingüística, i pensa que l’enquesta era exclusivament a castellanoparlants.
En quins pobles es va fer l’enquesta?
A Sant Boi, Cornellà, Gavà, El Prat, a Sant Andreu de la Barca i en algun altre municipi.
