El pasado 20 de mayo, celebramos nuestra Asamblea General Ordinaria donde se presentaron los cambios organizativos, se explicó cómo será la campaña del referéndum y las novedades en Comunicación y se aprobaron las cuentas correspondientes al ejercicio 2016.
Enlace a la noticia en Nació Digital
Sara González
PROCÉS CATALÀ: SÚMATE
Súmate tria lideratge i model: perfil nacional i social o només altaveu del procés
L’actual vicepresidenta, Montse Sánchez, reivindica el llegat d’Eduardo Reyes, una coordinació amb entitats com l’ANC i Òmnium i participació en actes reivindicatius
Manuel Puerto, que va plegar de la junta per discrepàncies amb la direcció, aposta per un model que esmerci tots els esforços en acostar indecisos a la tesi independentista
En un escenari de contrarrellotge si es compleix la previsió del Govern de convocar un referèndum, com a molt tard, aquest setembre, Súmate -l’entitat de castellanoparlants independentistes- està immersa en ple procés per redefinir la seva estructura i apuntalar el projecte pel qual va néixer l’any 2013. Des de principis de desembre, quan José María Clavero va anunciar que deixava la presidència per motius de salut, l’entitat ha viscut en una situació de provisionalitat que arribarà a la seva fi aquest dissabte, quan l’assemblea triarà la nova direcció.
Per primera vegada són dos els candidats que aspiren a la presidència: Montse Sánchez, la vicepresidenta que de forma provisional ha agafat les regnes de Súmate, i l’economista Manuel Puerto. Dos rostres que confrontaran dos projectes que no amaguen discrepàncies.
«Col·laboració» amb la resta d’entitats sobiranistes
Sánchez, que a més de ser la primera sòcia que va tenir Súmate és la coordinadora del Baix Llobregat (un dels principals territoris dels quals es nodreix l’entitat), representa la candidatura oficialista i continuista. «Tinc el suport d’Eduardo Reyes», explica referint-se al primer president que va tenir Súmate i que va plegar per dedicar-se a la seva tasca com a diputat de Junts pel Sí. Sánchez considera que el gran repte de Súmate és que es faci el referèndum i que el sí s’imposi però sense renunciar a una «col·laboració» amb la resta d’entitats sobiranistes, com ara l’ANC i Òmnium. Sense renunciar, això sí, a demanar «més visibilitat» malgrat reconèixer que són molt més petits.
«De la mateixa manera que demanem unitat d’acció a les forces polítiques nosaltres també hem de tenir una unitat d’acció. Ens hem d’adaptar i afegir-nos sense perdre el nostre perfil», argumenta l’actual vicepresidenta social. Més enllà de la campanya pel referèndum, la candidata considera que Súmate no pot obviar la participació en actes de naturalesa social, com ara La Marató de TV3, una implicació que va ser criticada pel seu rival. «No vol dir distreure’s. Hi ha moltes maneres d’arribar a la gent i molts actes socials permeten divulgar el missatge de Súmate», defensa.
Centrar-se en «la fita històrica»
Puerto, en canvi, considera que l’entitat ha de reforçar el seu «perfil propi» i que «no pot perdre més temps» en altres assumptes que no siguin exclusivament sobre la campanya pel referèndum. De fet, ja va dimitir de la junta fa quasi tres mesos per discrepàncies amb la direcció. «Sánchez vol dedicar-se a altres assumptes molt nobles que estan molt bé si tens temps, però estem a nou mesos d’una fita històrica i ens hem de centrar en convèncer els castellanoparlants perquè donin suport al referèndum unilateral», explica Puerto, de Tarragona. Insisteix que les mans que tenen no es poden «dividir» perquè el repte ja és «prou complicat» si es té en compte que no s’ha de fer campanya pels «convençuts».
Per aconseguir atraure nova gent que ara dubta i «faci el pas sense complexos», subratlla Puerto, cal fugir d’actes que impliquin «embolicar-se en l’estelada» perquè això genera «rebuig» entre les persones a les quals es volen adreçar. En això hi està d’acord Sánchez. De fet, Súmate generalment no porta estelades als actes. «Ens hem d’acostar de la forma més asèptica possible», resumeix Puerto. L’ideal, assegura, hagués estat una candidatura conjunta, però ha vist necessari presentar-se com a alternativa perquè des del sector del Baix Llobregat hi ha «gent molt identificada amb la qüestió social» i això suposa que, en moltes ocasions, «es limiti i es posi entrebancs» a l’objectiu primordial de l’entitat.
La polèmica sortida de Reyes
Aquest dissabte, els 700 membres de l’entitat estan cridats a escollir. No és la primera vegada que internament la situació és complexa tot i que la relació dels dos candidats, asseguren, és bona. La sortida d’Eduardo Reyes, que a través de Súmate va guanyar notorietat, ja va generar malestar intern. En ser escollit diputat per Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre del 2015 hi havia qui creia que havia de deixar la presidència, sobretot perquè havia explicitat públicament el seu suport a ERC.
Reyes, que va ser reelegit com a president de Súmate el mes de novembre del 2015, dos mesos després de ser escollit diputat, va acabar plegant el març de l’any passat, moment en què Clavero va assumir la presidència. Els dos candidats que dissabte es mesuraran a les urnes estan d’acord que el principal problema va ser les formes que van utilitzar els crítics amb Reyes perquè deixés el càrrec en lloc de, com diu Puerto, fer una moció de censura o bé, com defensa Sánchez, de deixar-lo «fer el pas» quan ell cregués, com finalment va fer.
Os dejamos los enlaces de las entrevistas que han salido publicadas en El Punt Avui a los dos candidatos a la presidencia de Súmate.
La crisi de fons marca les eleccions de Súmate
L’entitat elegeix nou president el dia 28 i reivindica el seu paper en el tram final del procés cap a la independència
Per: Bernat Surroca
19.01.2017 02:00
Súmate encara l’elecció del nou president en un moment complicat. El pas d’Eduardo Reyes al parlament, com a diputat de Junts pel Sí, i el de Gabriel Rufián al congrés espanyol, com a diputat d’Esquerra Republicana, l’han deixat sense lideratges clars, amb inestabilitat interna i amb un rumb incert. Tanmateix, no és l’únic punt feble de l’entitat.
Fa poc més d’un any, l’equip d’estratègia i comunicació de Súmate proposà a la direcció un canvi de rumb per a eixamplar la base independentista. Però el canvi no va ser acceptat per la direcció i els seus impulsors van ser expulsats. José Rodríguez, membre de l’equip, recorda la proposta que van fer: ‘Un cop havíem desmuntat l’argument de l’unionisme segons el qual només els catalans de soca-rel podien ser independentistes, calia una eina que se centrés, no pas en la gent gran que va venir a Catalunya des d’uns altres territoris d’Espanya, sinó en els seus fills, que han viscut la immersió lingüística, que no veuen el català com una cosa aliena i que se senten catalans a la seva manera.’
Volien superar el discurs de la immigració, que no convencia el possible nou públic objectiu de Súmate. ‘Aquests sectors rebutgen el discurs de la immigració. Els molesta ser tractats d’immigrants o de fills d’espanyols’, explica Rodríguez. Tanmateix, la proposta no va prosperar: ‘Vam perdre i ens van fer fora de molt mala manera.’
Els qui van romandre a Súmate van continuar fent allò que durant prop de dos anys havia fet reeixir l’entitat. El març de l’any passat, el president, Eduardo Reyes, va deixar el càrrec, i l’entitat va restar sense lideratge i amb un rumb poc clar. ‘Ara Súmate se centra en un essencialisme hispà que no té gens de sentit –diu Rodríguez–; interpel·la un sector de gent que ja no farà el tomb cap a l’independentisme, i amb un llenguatge que, a més, suscita rebuig en la generació dels seus fills.’
Per Rodríguez, l’objectiu de Súmate hauria de ser la gent amb estudis secundaris o superiors, nascuts als barris de la perifèria, que tenen entre trenta anys i quaranta, amb pares vinguts de fora de Catalunya i amb fills que han estudiat en català. ‘Una generació que ha tingut l’oportunitat d’estudiar, que ha agafat el català com a eina de progrés social o d’accés a la cultura, que no el consideren aliè (malgrat que la seva llengua habitual sigui el castellà) i que no tenen cap vinculació emocional especialment forta amb Espanya, tot i que potser se senten espanyols.’ Al final, conclou Rodríguez, Súmate va ser una bona eina per a trencar un mite. Però, una vegada fet això, no es fa servir per a convèncer els sectors que realment poden canviar.
L’assemblea del 28: evitar la divisió i avançar cap al referèndum
El dia 28 d’aquest mes els set-cents socis hauran de votar en assemblea el president i la candidatura que guiarà Súmate en aquest període considerat per molta gent el tram final del procés. A aquestes eleccions, s’hi presenten dues opcions: la continuista, malgrat que amb matisos, que encapçala Montse Sánchez, i l’anomenada rupturista, que encapçala l’economista Manuel Puerto. L’objectiu de totes dues és el referèndum. José Rodríguez, però, considera que no canviarà res després de l’assemblea. ‘Serà un capítol més d’una entitat que no sap on va’, diu.
Les dues candidatures que opten a capitanejar l’entitat en tenen, és clar, una opinió molt diferent. Tant la via continuista com la rupturista reivindiquen el paper clau de Súmate en aquest moment del procés i troben cabdal el referèndum del setembre, que s’ha de guanyar.
A banda aquest objectiu compartit, hi ha ‘petites diferències’, segons que diuen els dos candidats a la presidència, i per això és necessari que hi hagi dues opcions. Però aquests punts de vista diferents no han de fer perillar la cohesió dins l’entitat: ‘Hem de fer tant com sigui possible per evitar la divisió dins de Súmate. Podem tenir punts de vista diferents, però no és res tan greu per a fer-ne sang’, explica Manuel Puerto.
És d’aquest mateix parer Montse Sánchez, l’altra candidata, que reivindica l’èxit de tenir dues opcions per a decidir. ‘S’ha parlat de divisió, d’escissió… De cap manera. Això és un reforç, és la millor cosa que ens podia passar com a entitat.’ Per Sánchez, les diferències no són pas gaire grans i es pot treure profit de l’ocasió: ‘L’assemblea del 28 és una gran oportunitat per als socis, que podran votar pel programa que considerin més adequat. Això ens enriqueix molt com a entitat’, subratlla.
Millorar la comunicació i prioritzar les territorials
Montse Sánchez, l’actual vice-presidenta i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la llista que s’ha definit com a continuista. A grans trets, demana de fer canvis en la gestió, millorar la comunicació i donar molt més pes a les territorials. ‘L’entitat no ha parat de fer actes, però potser no n’hem fet prou publicitat. Ens ha mancat una comunicació millor, però no hem estat mai aturats’, explica a VilaWeb. Quant al paper de les territorials, considera que és cabdal: ‘És als territoris on s’ha de guanyar. Les territorials han de tenir més presència, estar més coordinades i tenir el suport de l’entitat’, diu.
Reclama també la importància del paper que ha tingut i té l’entitat. ‘On arribem nosaltres no hi pot arribar ningú més’, explica. Súmate s’ha de centrar en el seu públic –’gent castellanoparlant, el cinturó roig de Barcelona…’– i adreçar-s’hi de la manera pròpia de l’entitat. Això vol dir informar i explicar el projecte de país que defensa Súmate. ‘No es tracta de convèncer –explica Sánchez–, sinó de fer reflexionar la gent a qui ens adrecem i fer-los veure que només hi ha una solució als seus problemes.’
L’objectiu és il·lusionar els indecisos amb el projecte comú independentista. Sense il·lusió, diu, no hi ha implicació, i Súmate vol aconseguir que la gent s’impliqui en favor de la independència.
Reivindicar el perfil propi i fugir dels actes d’autoconsum
Sánchez s’enfrontarà a Manuel Puerto, crític amb la darrera etapa de l’entitat. El principal punt de discrepància entre totes dues candidatures és el sector de gent a què s’ha d’adreçar Súmate. La posició anomenada rupturista reivindica el perfil propi de l’entitat, fugint dels actes d’autoconsum independentista i anant a convèncer el públic de sempre. ‘Hem compatibilitzat els actes per al nostre públic amb unes altres coses, i això ens ha pres temps i visibilitat’, lamenta Puerto. També critica que l’entitat s’hagi decantat cap a un independentisme identitari, fent actes amb la Coronela i ‘banys de masses independentistes’. Ho raona així: ‘Són actes que estan molt bé, però nosaltres hem d’acompanyar el nostre públic des de la indiferència fins a l’independentisme, i per això no podem partir de l’estelada: hem de començar pel començament.’
Per Puerto, Súmate té dos objectius fonamentals: el primer, ser testimoni i acompanyar la seva gent cap a l’independentisme. Això s’ha de fer amb arguments: ‘Com a economista, he acompanyat l’Eduardo [Reyes], en Baños o en Rufián, i parlava de balances fiscals, de pensions, de la vinculació amb Europa… Això s’ha de continuar fent.’ I, per una altra banda, l’entitat es troba amb el desafiament dels comuns: ‘A tota aquesta gent que creuen en el referèndum acordat, els hem de fer veure que Madrid no l’autoritzarà mai’, explica.
En certa manera, es tracta de desmarcar-se de l’ANC i d’Òmnium. ‘Som entitats germanes’, reconeix Puerto, però la tasca de Súmate és anar directament a un públic diferent, al qual les dues grans entitats independentistes no poden arribar. ‘Som una eina brutal si es gestiona bé, i més ara, que ens juguem en pocs mesos el ser o no ser.’
Enlace a la entrevista en El Món
Montse Sànchez: «Si presideixo Súmate farem campanya pròpia pel referèndum»
La vicepresidenta social de l’entitat independentista fa un pas endavant i opta a la presidència. «No fem seguidisme a l’ANC, però som una organització petita», argumenta
Entrevista per Bernat Vilaró
12/01/2017
La militant número 1 de Súmate vol presidir l’entitat. Montse Sànchez (Barcelona, 1951), vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la candidatura continuïsta per liderar l’organització de castellanoparlants independentistes. Fins el 24 de gener a les 23:59 hores qualsevol soci pot presentar la seva candidatura. Fins ara, opten a la presidència Sànchez i Manuel Puerto (Barcelona, 1943), després que Chema Clavero dimitís per qüestions de salut. Les eleccions tindran lloc el dissabte 28 de gener al matí a Cotxeres de Sants.
Quan va decidir presentar-se com a candidata a la presidència de Súmate? Va fer el pas després de saber que Manuel Puerto també s’hi presentava?
Els companys de l’entitat m’ho van demanar. Em va costar prendre la decisió, perquè sóc una persona que s’involucra en alguna cosa hi va a fons, fins al final. I volia estar-ne segura. És una gran responsabilitat i no volia prendre la decisió a la lleugera. Em van convèncer, vaig veure que tenia possibilitats de tirar el projecte endavant, i ja està. No té res a veure amb la candidatura de Puerto. A mi m’ho van demanar abans. De fet, el que es volia fer en un inici era una junta de consens, per estalviar als socis que haguessin de triar entre uns i altres. Hi havia dues vacants a la junta, i es podria haver fet. Però al final no, s’ha preferit anar a eleccions. I potser és el millor eh, perquè els socis podran escollir entre dos camins diferents.
I quin és el camí que proposa vostè?
D’una banda, el grup de Puerto vol seguir un camí més estricte, de no posicionar-se per exemple en polèmiques com les de Sixena o el transvasament de l’Ebre, tal i com et va explicar a tu mateix en la seva entrevista a El Món. En canvi, nosaltres ens aferrem que en la darrera assemblea de Súmate es va decidir que l’entitat no només és una organització política, sinó que també s’amplia com a entitat social i cultural, que pot defensar els drets dels animals, o dels gais i lesbianes, per exemple. Vam obrir el ventall. I penso que, d’acord amb això, sí que ens hem de poder mullar. Bàsicament la diferència és aquesta.
És a dir, Puerto vol una Súmate més clàssica, i vostè vol més implicació social
Sí, ell vol que l’entitat no es bellugui i que es dirigeixi només a un públic castellanoparlant, i prou. Nosaltres, si guanyem, també ens dirigirem a aquest públic, evidentment, però alhora hem de poder signar manifestos si hi estem d’acord, o participar en actes pels refugiats, per exemple, formar part de mobilitzacions amb altres entitats de caire social.
Si vostè és presidenta, Súmate també es dirigirà als immigrants residents a Catalunya, encara que hagin nascut fora de l’Estat espanyol?
Sí. Hem de continuar col·laborant amb l’ANC i Òmnium, com hem fet sempre, i més ara. S’exigeix als partits que tinguin unitat política, de manera que les entitats també l’hem de tenir, hem d’anar plegades i posar-nos d’acord. I no tan sols amb l’ANC i Òmnium, també amb l’AMI i altres entitats d’immigrants. Hem d’obrir-nos a tot això. Això no vol dir que ens dediquem només a fer actes per a immigrants, però et posaré un exemple molt clar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ens va proposar a Súmate que féssim un acte a la seva ciutat, conjuntament amb una entitat d’immigrants de Badalona. Si vols arribar a tothom, s’han de fer actes així. S’hi ha d’entrar.
Precisament, Puerto va ser força contundent en parlar de la relació de Súmate amb l’ANC i Òmnium. Es queixava d’un cert “seguidisme” a aquestes entitats durant els últims mesos. Hi està d’acord?
No. És que no he acabat d’entendre el que volia dir. Seguidisme, cap. Col·laboracions, totes les que vulguis. A banda de vicepresidenta social, jo fa tres anys que sóc coordinadora del Baix Llobregat, i tenim molts membres de Súmate que també formen part de l’ANC. I entre tots ens ajudem. A l’hora de demanar un permís, facilitar material, buscar una carpa… el que sigui! Tots ens donem un cop de mà. Si això és fer seguidisme… Però no, jo no ho veig així.
Sempre s’ha parlat de les tensions internes a Súmate, des dels seus inicis. I ara, per primera vegada, hi ha dues candidatures a presidir l’entitat. La divisió a l’organització és més evident que mai?
Potser sí que sempre hi ha hagut una doble visió a l’entitat. A veure, és molt difícil acordar un camí a seguir i no sortir-te’n mai, eh. Però jo crec que aquesta situació ens enriqueix. Que el dia 28 de gener pugui venir el soci a escollir quin programa dels dos li sembla millor és enriquidor. És el soci qui ha de decidir.
Puerto va dimitir de l’actual junta en funcions per discrepàncies internes. Què va passar?
Bé… [rumia] deixem-ho així.
Què vol dir? Per què va dimitir?
Prefereixo no dir res.
Entesos. Un altre aspecte que ha d’abordar la seva candidatura és el referèndum sobre la independència. Si vostè guanya, Súmate organitzarà una campanya concreta? O s’afegirà a les campanyes de les altres entitats?
Hem d’aportar material propi i fer una campanya pròpia. Això no vol dir que d’alguna manera seguim el mateix camí de l’ANC, però sempre dins l’espai per on ens belluguem nosaltres, i ens dirigirem al públic castellanoparlant. Farem díptics i octavetes en castellà i ho distribuirem com hem fet sempre, però ara enfocant-ho al referèndum. Evidentment, el referèndum s’ha de guanyar o s’ha de guanyar. No hi ha més opcions, i ens hi hem d’avocar de cap en el temps que ens queda.
Vostè va representar Súmate, com a vicepresidenta social, en la cimera al Parlament del 23 de desembre. Com va anar aquella trobada i quines sensacions en va treure? Creu que es va adaptar massa a les necessitats d’Ada Colau?
Bé, potser el que es buscava era no ferir sensibilitats. Ara estem expectants perquè encara s’ha de posar en marxa tot el que es va acordar en la cimera. S’han de fer reunions però encara no ens han convocat a cap trobada més. A la cimera, de fet, només s’explicava la posició de cadascú. El president Puigdemont ens va demanar que calia exterioritzar [l’aposta pel referèndum] tant a l’estranger com a l’Estat espanyol, per reunir adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).
Què va explicar vostè?
Vaig dir que em semblava molt bé el que proposava Puigdemont, i que Súmate tenim uns vincles especials amb la resta de l’Estat espanyol, ja siguin familiars o d’altres tipus. Ens vam oferir i comprometre a fer el que calgués. Si després servirà o no? Ja ho veurem. Però de moment s’ha d’intentar. Cal anar fins al final per veure si, amb tanta pressió, s’aconsegueix algun pacte amb l’Estat.
I com es pot implicar Súmate en aquesta campanya?
El més important és fer entendre als espanyols que nosaltres hem de poder votar. Això no vol dir que la gent hagi de votar Sí, sinó que hem de decidir el nostre futur. És el que intentarem fer.
Súmate està preparada per fer campanya per Extremadura, Còrdova, Madrid…?
No ho sé, encara no ho hem pensat. Però sí que sovint aprofitem quan els nostres socis van als seus pobles i regions d’Espanya, sigui Granada, Cuenca, Còrdova, Sevilla, on sigui, i fins i tot establim contactes amb grups independentistes andalusos. Ells ho tenen assolit, i a la seva terra ja fan campanyes. Treballar així és més fàcil. De fet, això ens estalvia d’anar a fer campanya per aquestes regions perquè ja hi tenim entitats favorables, i els demanarem que expliquin que el més democràtic és poder votar.
Les enquestes pronostiquen un empat tècnic en el referèndum. Tenint en compte que la majoria d’indecisos tendeixen a optar pel No, a última hora, com pot ajudar Súmate a eixamplar el vot independentista?
Bé, de fet encara hi ha gent que no sap ni si votarà. Aquest és l’altre tema…
I què cal prioritzar? La participació o el Sí?
A veure, hem de demanar el vot a favor del Sí. I, si més no, que vagin a votar. Però si parlem de prioritats, el que volem és guanyar el referèndum. Però la gent que no està d’acord amb la independència ha de poder votar, només faltaria. Necessitem que la gent vagi a votar.
Vostè és coordinadora de Súmate al Baix Llobregat, una comarca clau per guanyar el referèndum, on l’unionisme supera el sobiranisme. Què ha après en aquests anys de militància amb Súmate al Baix Llobregat?
He après moltes coses, sobretot dels meus companys. He après moltes maneres de fer, de dirigir-se a les persones, tenir idees i exposar-les. Si sóc presidenta vull potenciar tot això. Cal que la gent faci propostes i posar tots els mitjans possibles per a dur-les a terme. I això s’ha de fer extensiu a totes les assemblees territorials. Per exemple, nosaltres vam editar uns passatemps [sobre el procés] que repartíem a les estacions de tren, durant la campanya pel 9-N. Ara hem fet enquestes que ens han servit, sobretot, per parlar amb la gent.
Expliqui-ho
Els hem fet un seguit de preguntes que els ha fet rumiar, i això és important. Cal fer pensar la gent, i que hagin d’escollir. El que nosaltres fem no deixa de ser una gran tasca d’artesania. Perquè hem d’anar a parlar molt amb persones diferents. Et poso un altre exemple. En un acte on venen 50 persones potser 5 són indecisos. I serveix sobretot mediàticament, perquè les paradetes no surten als mitjans. Però, en canvi, quan fem paradetes als carrers i a les places no ens trobem amb 5 indecisos, sinó que potser ens en trobem 100 o 200. Cal que cada territorial pugui determinar què prioritza. A Berga o al Gironès preferiran fer actes amb partits polítics i fer debats, potser. I tenen plena llibertat per fer-ho eh, però en altres comarques potser cal prioritzar altres formats.
Si vostè és presidenta ha afirmat que Súmate organitzarà una campanya pròpia pel referèndum. Quins formats tindrà?
Hem de fer de tot. Ja hi ha actes mig organitzats que estem tancant, com el que comentava de Badalona. Cal que cada territorial ho marqui i decideixi. Que cada territori vegi com es pot arribar de la millor manera al nostre públic.
Canviem de tema. Quina ha de ser la resposta ciutadana el dia del judici pel 9-N? Com s’hi ha d’implicar Súmate?
Som una entitat petita, no podem fer una convocatòria nosaltres sols. Sí que podem unir-nos a la convocatòria que faran l’ANC i Òmnium, i esperar que ens deixin ser una mica més participatius que fins ara. Si no, continuarem anant-hi eh, hem anat a totes les manifestacions i concentracions que s’han fet en el procés. A vegades d’una manera més visible i d’altres menys, però sempre hi hem estat. Tampoc és el mateix mobilitzar la gent un dia laborable pel matí, que un cap de setmana. No sé en què cau el 6 de febrer…
En dilluns
Doncs és clar, a veure a quina hora s’ha de fer. Ja s’està demanant que la gent demani festa a la feina per poder anar-hi. Ens sumarem a la crida, segur. Esperem ser-hi bastants i fer-nos veure. És important que se’ns vegi.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va avançar a El Món que una possibilitat que s’estudiaria seria impedir físicament l’accés al judici, bloquejant l’entrada amb una munió de gent de forma pacífica
No ho sé… No sé si seria bo o no, però ens apuntarem a tot el que es faci, sigui el que sigui. Potser hi ha coses que haguéssim fet d’una altra manera, però farem el que s’hagi de fer.
Això no és fer seguidisme, com denunciava Puerto?
No és la mateixa capacitat la d’una entitat amb 30.000 associats, o una de 50.000, que la d’una entitat que no arribem als 700. No he de fer seguidisme, però tampoc podem marcar l’agenda i arrossegar tothom perquè ho diguem nosaltres. No. Això ho farem davant del nostre públic i a la nostra manera. En l’enquesta que et comentava abans per exemple, preguntàvem a la gent què opinava del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes el 9-N.
I què deien?
La majoria de respostes eren en contra del judici, deien que no els semblava bé. D’altra banda, hi havia total unanimitat a favor de la immersió lingüística, i pensa que l’enquesta era exclusivament a castellanoparlants.
En quins pobles es va fer l’enquesta?
A Sant Boi, Cornellà, Gavà, El Prat, a Sant Andreu de la Barca i en algun altre municipi.
L’elecció del nou president de Súmate tensa l’entitat
Manuel Puerto i Montse Sánchez seran els candidats
ALEIX MOLDES Barcelona
ACTUALITZADA EL 07/01/2017 00:00
Chema Clavero va dimitir com a president de Súmate al mes de desembre al·legant “motius de salut”. El segon president de l’entitat fundada el 2013 per Eduardo Reyes només va estar vuit mesos al càrrec i el “desgast” va acabar fent que hi renunciés. El seu substitut sortirà de l’assemblea que se celebrarà el dissabte 28 de gener enmig d’un ambient tens amb dues faccions que presentaran candidatura.
La convivència a Súmate no ha sigut mai senzilla, però les discrepàncies s’han intensificat durant l’últim any. L’economista Manuel Puerto afirma que cal un canvi de rumb i ja ha manifestat la intenció d’optar a la presidència en contraposició a la candidatura continuista que encapçalarà la vicepresidenta Montse Sánchez.
“Ens hem adormit una mica els últims set mesos”, assenyala Puerto en declaracions a l’ARA. Amb l’aval dels coordinadors del Barcelonès, de Girona i de Tarragona, i amb suports al Maresme, Puerto reclama que Súmate se centri a captar els votants dels comuns per al sí a la independència. Ell critica que l’entitat hagi deixat de posar el focus en els castellanoparlants i la gent nascuda en altres indrets de l’Estat i hagi ampliat la seva activitat per arribar a actes socials i culturals. “La nostra tasca ha de ser diferent de la d’Òmnium i l’ANC”, apunta. L’últim punt de fricció entre l’actual executiva i els crítics va arribar amb la participació de Súmate a La Marató de TV3. “Aparèixer a La Marató va ser un error”, opina Puerto. Fonts de l’actual junta justifiquen la decisió recordant que els estatuts de l’entitat recullen la lluita contra les desigualtats i el foment de la integració de tots els col·lectius. La Marató de TV3 es va centrar el 2016 en els ictus i les lesions medul·lars.
Dos models enfrontats
Des de la dimissió de Clavero, és Montse Sánchez qui ocupa la màxima representació de Súmate i ha acceptat fer un pas endavant després de comprovar el suport dels seus companys a la junta. Consultada per l’ARA, nega un enfrontament entre les dues llistes, malgrat que reconeix que hi ha “discrepàncies”. Segons Sánchez, la línia continua sent molt clara -“adreçar-nos als castellanoparlants”-, però és partidària de mantenir el ventall més obert per apel·lar a altres col·lectius, com els immigrants, i participar, “sense perdre el nord”, en actes socials.
Sánchez i Puerto van coincidir a l’executiva fins que l’exdirector de Banif a Catalunya va decidir plegar perquè no compartia “el seguidisme a l’ANC i Òmnium Cultural”.
Després del 27-S, Súmate ja va viure un moment complicat. Reyes va ser criticat per un sector per haver-se integrat en la candidatura de Junts pel Sí -i abans haver demanat el vot per ERC- sense intenció d’abandonar la presidència de l’entitat. Com a coordinadora del Baix Llobregat, Montse Sánchez es va posicionar aleshores a favor de la continuïtat de Reyes, i no va acceptar entrar en la junta de la candidata alternativa, Nerea Martí. Pel que fa a Puerto, es va oposar a l’intent de fer dimitir el president sense moció de censura, però va criticar la decisió de Reyes de seguir com a president. De fet, tant Puerto com Sánchez defensen l’apartidisme de Súmate per no comprometre l’autonomia de l’entitat.
L’ombra d’Eduardo Reyes
Reyes fa temps que viu allunyat del dia a dia de Súmate i no participa en les reunions de l’executiva des de fa mesos en comprovar la tensió que es respirava a l’entitat. En declaracions a l’ARA, el diputat de JxSí afirma que parlarà amb les dues candidatures per demanar “pau social” i adverteix que ningú pot convertir l’entitat en el seu trampolí personal per aspirar a càrrecs públics. Reyes reconeix que Súmate ha perdut rellevància mediàtica des que va deixar la presidència i subratlla la importància que el nou president es dediqui 24 hores al dia a recuperar una eina “important” per a l’independentisme.
Els 700 socis de Súmate decidiran aquest mes qui els lidera en la fase decisiva del procés i si l’entitat aspira a ser alguna cosa més que la germana petita de l’ANC i Òmnium.