Etiqueta: El Món

Categorías
Prensa

El Món: «Antonio Baños respon Alberto Garzón: «Avui, a Catalunya, qualsevol cosa és possible»

El Món

El portaveu de Súmate replica en un agre i extens article els arguments del líder d’Izquierda Unida
El periodista i exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños, durant l’acte d’inici de la campanya d’Esquerres per la Independència | JORDI BORRÀS

Antonio Baños, portaveu de Súmate, ha replicat punt per punt tots els arguments que el líder d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, va plantejar en un article publicat a Público el passat diumenge 16 de juliol. En aquest text, Garzón responia a la vegada una carta de Pau Llonch, destacat militant de la CUP, en què critivaca la seva postura per no donar suport al referèndum de l’1-O.

En l’article, Baños refuta els arguments del membre d’Unidos Podemos a Madrid, que titla de conjunt de «tòpics» i de «pobresa argumental». Amb cert enuig, Baños demana a Garzón que no l’admiri tant com diu que fa: «Garzón em diu l’admirat Antonio Baños. Dons bé, que no m’admiri tant (…) Perquè jo no puc dir res semblant d’algú que impedeix la ruptura del règim només perquè no el dirigeixen ells».

Categorías
Prensa

El Món: «Montse Sánchez (Súmate): “Els unionistes tenen por que guanyi el ‘sí’ ”

El Món

La presidenta de l’associació de castellanoparlants independentistes creu que “la pantalla de la crida a la participació està superada” i ara cal “demanar el ‘sí’ amb arguments”
per Gemma Aguilera10/07/2017

La presidenta de Súmate, Montse Sánchez | JORDI BORRÀS

Montse Sánchez (Barcelona, 1951) és presidenta de Súmate, l’organització de castellanoparlants independentistes que vol fer arribar els avantatges d’una República catalana al nombrosíssim col·lectiu de catalans i catalanes que tenen les seves arrels fora del país. Les àrees metropolitanes són el principal camp de batalla, perquè la mobilització a les grans ciutats serà clau per al referèndum. L’associació, de la qual n’han sortit cares tan conegudes com el diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián o qui va ser cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ha començat la campanya pel ‘sí’.

Amb la data i la pregunta del referèndum fixades, la gran incògnita és si l’Estat impedirà la votació, i també què passarà a partir del 2 d’octubre si guanya el ‘sí’. Súmate ja té la maquinària de campanya en marxa. Com espera que es desenvolupin aquestes dues incògnites?

Evidentment, si guanya el sí s’ha de proclamar immediatament la República catalana, digui el que digui Madrid i faci el que faci, perquè els catalans hauran dit que volen escriure una nova pàgina de la història.

Fins on creu que pot estar disposat l’Estat a arribar per aturar les votacions l’1 d’octubre?

Si no ho pot impedir abans del dia 1, haurà perdut. Què faran, anar a retirar les urnes per la força mentre la gent vota? Aquestes imatges s’escamparien per tot el món en un minut! Tothom va amb mòbils i qualsevol atac serà difós. I penso que tots els ciutadans hem de ser conscients d’aquest poder que tenim per denunciar qualsevol atac a l’exercici de la democràcia. Penso que l’1 d’octubre serà una dia completament normal, i hi haurà tanta o més il·lusió que el 9N, perquè ara sabem que va de debò.

Des de Súmate tenen cap dubte, del compromís absolut del Govern i de JxSí i la CUP que si guanya el ‘sí’ no hi haurà marxa enrere?

Confio molt en tots ells. Malgrat que la pressió és brutal, hi ha amenaces i el setge judicial és evident, els que segueixen al capdavant els veiem molt compromesos i disposats a arribar fins al final. Si guanya el ‘sí’, no hi ha marxa enrere. I el resultat depèn d’un sol vot. Un vot més és suficient.

L’entitat que presideix farà campanya pel ‘sí’ però també farà una crida a la participació de forma més genèrica?

Fins ara hem fet la campanya pel referèndum per anar a votar. Però ara ja som en una altra pantalla, anem a buscar el sí a construir un nou país. Ara bé, considero que nosaltres no hem de fer cap campanya perquè el ‘no’ es mobilitzi. Al final, la gent anirà a votar, n’estic convençuda, però el que no podem fer és tirar-nos pedres a la nostra teulada. Això de “vostè vagi a votar, encara que sigui ‘no’”… doncs no, el que hem de fer és intentar convèncer aquesta persona perquè canviï el seu vot i es decanti pel sí. La nostra funció és donar arguments pel sí.

Per intentar arrossegar els Comuns, des de l’independentisme s’han fet crides perquè vagin a votar. Creieu que acabaran donant suport al referèndum i exerciran el seu dret de vot?

Els partits que no tenen clara la seva posició ja decidiran. Perquè el que és segur és que no poden arribar a l’1 d’octubre amb aquesta indefinició. Ara bé, les seves bases decidiran lliurement, molts votaran sí, molts altres no, i altres no aniran a votar. Però en tot cas, els hem de veure com a ciutadans i no com un col·lectiu homogeni.

Tem un boicot obert dels partits unionistes i també dels Comuns?

No ens fa cap por una crida al boicot. I en tot cas, no crec que la facin, perquè fins i tot el PP fa campanya pel no. Les persones que realment sentin que no ens hem de separar d’Espanya, no cal que un partit els digui que no vagin a votar, perquè aniran a votar ‘no’ per por. Perquè ells també tenen por. Els unionistes tenen por que guanyi el sí, nosaltres, en canvi, no tenim por del no. Si això passa, ho acceptarem.

Montse Sánchez | JORDI BORRÀS

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb una població castellanoparlant substancial, pot tenir la clau de la participació i del sí massiu l’1 d’octubre. És l’àmbit en què Súmate pot influir-hi més.

Sí, totes les àrees metropolitanes són importants, però fins i tot pobles petits hi ha sectors de castellanoparlants als quals també ens volem adreçar. Cada vot compta, i l’hem d’anar a cercar on sigui. Per això també hem fet una campanya molt segmentada, amb poca lletra però molt entenedora. Després de tant de temps, tothom està una mica cansat de tot, i hem pensat que havíem de focalitzar l’interès en temes importants com les pensions, les infraestructures, la sanitat, els serveis socials, les dones o els joves. Farem molts actes, però Súmate sempre ha fet més carrer, parlar amb la gent, donar-los informació de primera mà i respondre preguntes.

Si acaben fent campanya, segurament Súmate coincidirà al carrer amb els partidaris del no i dels partidaris d’impedir el referèndum…

Certament, els ciutadans rebran missatges totalment oposats. El ‘no’ està mancat de projecte, i en canvi nosaltres oferim unes perspectives de canvi per millorar i per poder gestionar-nos nosaltres mateixos. Però de vegades els sentiments et priven de poder fer una valoració objectiva, i Súmate entén molt bé que puguin sentir aquesta dualitat. Però sempre insistim que no és perdre les arrels ni trencar amb res, simplement ser l’amo i senyor de tu mateix, decidir per tu mateix.

Justament, l’unionisme juga la carta que la independència significa el trencament de la convivència i la pèrdua de les arrels. Perceben aquesta por al carrer?

Sí, aquesta percepció existeix, i per això ens agrada parlar amb la gent, per fer-los veure que és una por infundada, que no han de renunciar a cap sentiment. Sovint el primer que veuen és una frontera que els impedirà veure els seus familiars. I sobretot, els volem motivar per implicar-se en el nou país.

El públic a què s’adreça Súmate en general consumeix mitjans de comunicació de Madrid o mitjans fets a Catalunya clarament contraris al procés, on el missatge independentista no existeix. Com poden combatre vostès els monstres comunicatius que consumeixen el 80% dels catalans?

És un problema molt greu, perquè a diferència dels mitjans catalans, on també hi estan representats els unionistes, l’independentisme no té veu en els mitjans més consumits a Catalunya No pots obligar ningú a consumir uns mitjans de comunicació que no vol, de la mateixa manera que jo no veuré Tele5. Els arriba una informació completament esbiaixada, que alimenta la crispació. Però ells viuen aquí i saben que hi ha una convivència total. Nosaltres fem parades al carrer, i de vegades hem coincidit amb parades de Ciutadans i mai no hi ha hagut enfrontaments de cap tipus.

Paradeta de Súmate a la plaça d’Andalusia | RAMON NAVARRO

Creuen que PSC, C’s i PP acabaran fent campanya pel ‘no’, encara que insisteixin que el referèndum és il·legal?

Penso que sí. Tenen por que, efectivament, sigui vinculant.

I els Comuns?

M’agradaria que donessin llibertat de vot i que animessin la gent a anar a votar sense dirigir-los. Per part nostra, no farem una crida simplement a participar perquè la batalla democràtica ja l’hem fet i l’hem guanyat. Ara cal posicionar-se, i nosaltres només estem pel ‘sí’. El dret a votar no ens el traurà ningú.

Més d’una vegada a vostès els han assenyalat com a “xarnegos” i “traïdors” per defensar la independència tot i tenir arrels fora de Catalunya. Com ho han viscut des de Súmate?

No ens importa el més mínim. Normalment, després de xarnegos trobem la paraula “agradecidos”… Jo sóc xarnega, de pare murcià i mare catalana, he nascut aquí i sóc una xarnegueta com en Rufián! Però tot això ve de fora de Catalunya, perquè al nostre país, afortunadament, hem passat pàgina de moltes coses i l’etnicisme no hi té cabuda.

Ara que citava Gabriel Rufián, el seu missatge s’ha escampat arreu gràcies a les xarxes socials. Què fa Súmate per arribar a més gent a través d’aquests canals?

Volem fer vídeos desenfadats per als joves i els no tan joves fins a 45 anys, perquè en la franja d’entre 35 i 45 anys hi ha molts dubtes sobre la independència. Som actius a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube, i també fem una crida a tenir col·laboradors per explicar arreu del territori els arguments a favor de la independència.

 

Categorías
Prensa

El Món: Junqueras: «Hem de preservar a la nova república la nostra capacitat organitzativa»

El Món

Junqueras: «Hem de preservar a la nova república la nostra capacitat organitzativa»

El vicepresident del Govern ha presentat el llibre ‘La República possible’, d’Antonio Baños

per Pere Fernández19/04/2017

Junqueras i Baños, a la presentació de ‘La república possible’ | CRISTÓBAL CASTRO

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha assegurat que el govern “posarà totes les seves forces en fer el referèndum” però ha evitar tornar-se a referir al fet que si no hi ha referèndum es declararà la independència, tal com s’especifica al programa de JxSí. “L’Estat farà el que cregui més oportú, nosaltres dedicarem i centrarem totes les nostres forces a fer el referèndum”, ha insistit. Ho ha dit a la presentació del llibre d’Antonio Baños, La república possible (Ara Llibres), que ha tingut lloc aquest dimecres al Museu Marítim de Barcelona, i que ha presentat la periodista de El Món, Gemma Aguilera. Junqueras ha afegit que en la nova república el que s’ha de preservar és «la nostra capacitat organitzativa» i que el que cal eradicar és «l’abús, el privilegi, al corrupció i les posicions de dominància». També ha afegit que cal coordinació i «esforç col·lectiu» perquè el govern espanyol no impedeixi el referèndum.

 Antonio Baños ha explicat que la voluntat del llibre és reflexionar sobre quin país volem i per què hem arribat fins aquí, i en aquest sentit ha assenyalat que “no ho fem ni tan sols per tenir una Catalunya lliure, sinó per viure millor. Perquè els models productius siguin rendibles i equitatius i serveixin per viure millor”. Baños ha lamentat però que aquest debat s’hauria de fer en un procés constituent i no s’està fent. Sobre aquesta qüestió Junqueras ha respost que “per viure millor hem de fer-ho el millor possible en el temps present. Estem aquí perquè ens estimem a la gent i perquè volem que visqui millor. Volem donar a la gent totes les oportunitats perquè s’expressin, i s’expressin votant”.

 

Baños i Junqueras, abans de l’acte, acompanyats per la periodista Gemma Aguilera | CRISTÓBAL CASTRO

 

Baños també ha remarcat que una de les virtuts del procés ha estat portar el debat nacional al debat democràtic: “Hem aconseguit despullar el debat de la independència. El debat se centra ara en saber si l’estat espanyol és democràtic o no, i si tenim la força popular per tirar-ho endavant”.

Tant un com l’altre han coincidit amb el fet que no hi ha debat sobre la pregunta del referèndum. El vicepresident ha dit que “la millor pregunta serà la que tingui més consens”, mentre que Baños ha afirmat que “no és negligible la paraula república”, però en qualsevol cas ha negat que sigui una qüestió polèmica: “Forma part del neguit general i tothom té dret a ficar-hi cullerada”.

Junqueras ha explicat que el que voldria conservar de l’actual Catalunya és «la seva capacitat organitzativa». També ha afegit que el que s’hauria d’eradicar és «l’abús, el privilegi, al corrupció, i les posicions de dominància. Hem de preservar la capacitat d’organitzar-nos per protegir el bé comú«.

 

‘La república possible’ és el darrer llibre escrit pel periodista i exdirigent de la CUP, Antonio Baños | CRISTÓBAL CASTRO

 

Categorías
Actualidad Prensa

Entrevista a Montse Sánchez, candidata a la presidencia de Súmate, para El Món

Enlace a la entrevista en El Món

Montse Sànchez: «Si presideixo Súmate farem campanya pròpia pel referèndum»

La vicepresidenta social de l’entitat independentista fa un pas endavant i opta a la presidència. «No fem seguidisme a l’ANC, però som una organització petita», argumenta

Entrevista per Bernat Vilaró
12/01/2017

La militant número 1 de Súmate vol presidir l’entitat. Montse Sànchez (Barcelona, 1951), vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la candidatura continuïsta per liderar l’organització de castellanoparlants independentistes. Fins el 24 de gener a les 23:59 hores qualsevol soci pot presentar la seva candidatura. Fins ara, opten a la presidència Sànchez i Manuel Puerto (Barcelona, 1943), després que Chema Clavero dimitís per qüestions de salut. Les eleccions tindran lloc el dissabte 28 de gener al matí a Cotxeres de Sants.

Quan va decidir presentar-se com a candidata a la presidència de Súmate? Va fer el pas després de saber que Manuel Puerto també s’hi presentava?
Els companys de l’entitat m’ho van demanar. Em va costar prendre la decisió, perquè sóc una persona que s’involucra en alguna cosa hi va a fons, fins al final. I volia estar-ne segura. És una gran responsabilitat i no volia prendre la decisió a la lleugera. Em van convèncer, vaig veure que tenia possibilitats de tirar el projecte endavant, i ja està. No té res a veure amb la candidatura de Puerto. A mi m’ho van demanar abans. De fet, el que es volia fer en un inici era una junta de consens, per estalviar als socis que haguessin de triar entre uns i altres. Hi havia dues vacants a la junta, i es podria haver fet. Però al final no, s’ha preferit anar a eleccions. I potser és el millor eh, perquè els socis podran escollir entre dos camins diferents.

I quin és el camí que proposa vostè?
D’una banda, el grup de Puerto vol seguir un camí més estricte, de no posicionar-se per exemple en polèmiques com les de Sixena o el transvasament de l’Ebre, tal i com et va explicar a tu mateix en la seva entrevista a El Món. En canvi, nosaltres ens aferrem que en la darrera assemblea de Súmate es va decidir que l’entitat no només és una organització política, sinó que també s’amplia com a entitat social i cultural, que pot defensar els drets dels animals, o dels gais i lesbianes, per exemple. Vam obrir el ventall. I penso que, d’acord amb això, sí que ens hem de poder mullar. Bàsicament la diferència és aquesta.

És a dir, Puerto vol una Súmate més clàssica, i vostè vol més implicació social
Sí, ell vol que l’entitat no es bellugui i que es dirigeixi només a un públic castellanoparlant, i prou. Nosaltres, si guanyem, també ens dirigirem a aquest públic, evidentment, però alhora hem de poder signar manifestos si hi estem d’acord, o participar en actes pels refugiats, per exemple, formar part de mobilitzacions amb altres entitats de caire social.

Si vostè és presidenta, Súmate també es dirigirà als immigrants residents a Catalunya, encara que hagin nascut fora de l’Estat espanyol?
Sí. Hem de continuar col·laborant amb l’ANC i Òmnium, com hem fet sempre, i més ara. S’exigeix als partits que tinguin unitat política, de manera que les entitats també l’hem de tenir, hem d’anar plegades i posar-nos d’acord. I no tan sols amb l’ANC i Òmnium, també amb l’AMI i altres entitats d’immigrants. Hem d’obrir-nos a tot això. Això no vol dir que ens dediquem només a fer actes per a immigrants, però et posaré un exemple molt clar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ens va proposar a Súmate que féssim un acte a la seva ciutat, conjuntament amb una entitat d’immigrants de Badalona. Si vols arribar a tothom, s’han de fer actes així. S’hi ha d’entrar.

Precisament, Puerto va ser força contundent en parlar de la relació de Súmate amb l’ANC i Òmnium. Es queixava d’un cert “seguidisme” a aquestes entitats durant els últims mesos. Hi està d’acord?
No. És que no he acabat d’entendre el que volia dir. Seguidisme, cap. Col·laboracions, totes les que vulguis. A banda de vicepresidenta social, jo fa tres anys que sóc coordinadora del Baix Llobregat, i tenim molts membres de Súmate que també formen part de l’ANC. I entre tots ens ajudem. A l’hora de demanar un permís, facilitar material, buscar una carpa… el que sigui! Tots ens donem un cop de mà. Si això és fer seguidisme… Però no, jo no ho veig així.

Sempre s’ha parlat de les tensions internes a Súmate, des dels seus inicis. I ara, per primera vegada, hi ha dues candidatures a presidir l’entitat. La divisió a l’organització és més evident que mai?
Potser sí que sempre hi ha hagut una doble visió a l’entitat. A veure, és molt difícil acordar un camí a seguir i no sortir-te’n mai, eh. Però jo crec que aquesta situació ens enriqueix. Que el dia 28 de gener pugui venir el soci a escollir quin programa dels dos li sembla millor és enriquidor. És el soci qui ha de decidir.

Puerto va dimitir de l’actual junta en funcions per discrepàncies internes. Què va passar?
Bé… [rumia] deixem-ho així.

Què vol dir? Per què va dimitir?
Prefereixo no dir res.

Entesos. Un altre aspecte que ha d’abordar la seva candidatura és el referèndum sobre la independència. Si vostè guanya, Súmate organitzarà una campanya concreta? O s’afegirà a les campanyes de les altres entitats?
Hem d’aportar material propi i fer una campanya pròpia. Això no vol dir que d’alguna manera seguim el mateix camí de l’ANC, però sempre dins l’espai per on ens belluguem nosaltres, i ens dirigirem al públic castellanoparlant. Farem díptics i octavetes en castellà i ho distribuirem com hem fet sempre, però ara enfocant-ho al referèndum. Evidentment, el referèndum s’ha de guanyar o s’ha de guanyar. No hi ha més opcions, i ens hi hem d’avocar de cap en el temps que ens queda.

Vostè va representar Súmate, com a vicepresidenta social, en la cimera al Parlament del 23 de desembre. Com va anar aquella trobada i quines sensacions en va treure? Creu que es va adaptar massa a les necessitats d’Ada Colau?
Bé, potser el que es buscava era no ferir sensibilitats. Ara estem expectants perquè encara s’ha de posar en marxa tot el que es va acordar en la cimera. S’han de fer reunions però encara no ens han convocat a cap trobada més. A la cimera, de fet, només s’explicava la posició de cadascú. El president Puigdemont ens va demanar que calia exterioritzar [l’aposta pel referèndum] tant a l’estranger com a l’Estat espanyol, per reunir adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).

Què va explicar vostè?
Vaig dir que em semblava molt bé el que proposava Puigdemont, i que Súmate tenim uns vincles especials amb la resta de l’Estat espanyol, ja siguin familiars o d’altres tipus. Ens vam oferir i comprometre a fer el que calgués. Si després servirà o no? Ja ho veurem. Però de moment s’ha d’intentar. Cal anar fins al final per veure si, amb tanta pressió, s’aconsegueix algun pacte amb l’Estat.

I com es pot implicar Súmate en aquesta campanya?
El més important és fer entendre als espanyols que nosaltres hem de poder votar. Això no vol dir que la gent hagi de votar Sí, sinó que hem de decidir el nostre futur. És el que intentarem fer.

Súmate està preparada per fer campanya per Extremadura, Còrdova, Madrid…?
No ho sé, encara no ho hem pensat. Però sí que sovint aprofitem quan els nostres socis van als seus pobles i regions d’Espanya, sigui Granada, Cuenca, Còrdova, Sevilla, on sigui, i fins i tot establim contactes amb grups independentistes andalusos. Ells ho tenen assolit, i a la seva terra ja fan campanyes. Treballar així és més fàcil. De fet, això ens estalvia d’anar a fer campanya per aquestes regions perquè ja hi tenim entitats favorables, i els demanarem que expliquin que el més democràtic és poder votar.

Les enquestes pronostiquen un empat tècnic en el referèndum. Tenint en compte que la majoria d’indecisos tendeixen a optar pel No, a última hora, com pot ajudar Súmate a eixamplar el vot independentista?
Bé, de fet encara hi ha gent que no sap ni si votarà. Aquest és l’altre tema…

I què cal prioritzar? La participació o el Sí?
A veure, hem de demanar el vot a favor del Sí. I, si més no, que vagin a votar. Però si parlem de prioritats, el que volem és guanyar el referèndum. Però la gent que no està d’acord amb la independència ha de poder votar, només faltaria. Necessitem que la gent vagi a votar.

Vostè és coordinadora de Súmate al Baix Llobregat, una comarca clau per guanyar el referèndum, on l’unionisme supera el sobiranisme. Què ha après en aquests anys de militància amb Súmate al Baix Llobregat?
He après moltes coses, sobretot dels meus companys. He après moltes maneres de fer, de dirigir-se a les persones, tenir idees i exposar-les. Si sóc presidenta vull potenciar tot això. Cal que la gent faci propostes i posar tots els mitjans possibles per a dur-les a terme. I això s’ha de fer extensiu a totes les assemblees territorials. Per exemple, nosaltres vam editar uns passatemps [sobre el procés] que repartíem a les estacions de tren, durant la campanya pel 9-N. Ara hem fet enquestes que ens han servit, sobretot, per parlar amb la gent.

Expliqui-ho
Els hem fet un seguit de preguntes que els ha fet rumiar, i això és important. Cal fer pensar la gent, i que hagin d’escollir. El que nosaltres fem no deixa de ser una gran tasca d’artesania. Perquè hem d’anar a parlar molt amb persones diferents. Et poso un altre exemple. En un acte on venen 50 persones potser 5 són indecisos. I serveix sobretot mediàticament, perquè les paradetes no surten als mitjans. Però, en canvi, quan fem paradetes als carrers i a les places no ens trobem amb 5 indecisos, sinó que potser ens en trobem 100 o 200. Cal que cada territorial pugui determinar què prioritza. A Berga o al Gironès preferiran fer actes amb partits polítics i fer debats, potser. I tenen plena llibertat per fer-ho eh, però en altres comarques potser cal prioritzar altres formats.

Si vostè és presidenta ha afirmat que Súmate organitzarà una campanya pròpia pel referèndum. Quins formats tindrà?
Hem de fer de tot. Ja hi ha actes mig organitzats que estem tancant, com el que comentava de Badalona. Cal que cada territorial ho marqui i decideixi. Que cada territori vegi com es pot arribar de la millor manera al nostre públic.

Canviem de tema. Quina ha de ser la resposta ciutadana el dia del judici pel 9-N? Com s’hi ha d’implicar Súmate?
Som una entitat petita, no podem fer una convocatòria nosaltres sols. Sí que podem unir-nos a la convocatòria que faran l’ANC i Òmnium, i esperar que ens deixin ser una mica més participatius que fins ara. Si no, continuarem anant-hi eh, hem anat a totes les manifestacions i concentracions que s’han fet en el procés. A vegades d’una manera més visible i d’altres menys, però sempre hi hem estat. Tampoc és el mateix mobilitzar la gent un dia laborable pel matí, que un cap de setmana. No sé en què cau el 6 de febrer…

En dilluns
Doncs és clar, a veure a quina hora s’ha de fer. Ja s’està demanant que la gent demani festa a la feina per poder anar-hi. Ens sumarem a la crida, segur. Esperem ser-hi bastants i fer-nos veure. És important que se’ns vegi.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va avançar a El Món que una possibilitat que s’estudiaria seria impedir físicament l’accés al judici, bloquejant l’entrada amb una munió de gent de forma pacífica
No ho sé… No sé si seria bo o no, però ens apuntarem a tot el que es faci, sigui el que sigui. Potser hi ha coses que haguéssim fet d’una altra manera, però farem el que s’hagi de fer.

Això no és fer seguidisme, com denunciava Puerto?
No és la mateixa capacitat la d’una entitat amb 30.000 associats, o una de 50.000, que la d’una entitat que no arribem als 700. No he de fer seguidisme, però tampoc podem marcar l’agenda i arrossegar tothom perquè ho diguem nosaltres. No. Això ho farem davant del nostre públic i a la nostra manera. En l’enquesta que et comentava abans per exemple, preguntàvem a la gent què opinava del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes el 9-N.

I què deien?
La majoria de respostes eren en contra del judici, deien que no els semblava bé. D’altra banda, hi havia total unanimitat a favor de la immersió lingüística, i pensa que l’enquesta era exclusivament a castellanoparlants.

En quins pobles es va fer l’enquesta?
A Sant Boi, Cornellà, Gavà, El Prat, a Sant Andreu de la Barca i en algun altre municipi.

Categorías
Actualidad Prensa

Entrevista a Manuel Puerto, candidato a la presidencia de Súmate, para El Món

Entrevista a Manuel Puerto

Per Bernat Vilaró i fotos de Jordi Borràs

04/01/2017

L’economista Manuel Puerto (Barcelona, 1943) vol presidir Súmate. De moment és l’únic membre de l’entitat de castellanoparlants independentistes que presenta la seva candidatura. I ho fa oficial en aquesta entrevista amb El Món, on explica que té el suport dels coordinadors territorials de Barcelona, Girona i Tarragona. És soci de Súmate des de la seva fundació (2013), i va dimitir de la junta fa dos mesos per tenir-hi discrepàncies. Vol que l’organització tingui més perfil propi i deixi d’anar a remolc de les altres entitats sobiranistes.

En quin moment es troba Súmate, després de tres anys de la seva fundació?
A Súmate no podem deixar enrere els nostres orígens, volem donar testimoni als castellanoparlants. La nostra tasca és explicar-los el procés que s’ha fet des de la indiferència cap a l’independentisme militant. Ara se’ns posa una altra tasca al damunt, que és interactuar amb el 80% a favor del referèndum. Aquí hi ha castellanoparlants, evidentment, demòcrates que aposten per aquesta consulta. Alguns d’ells, però, encara pensen que el referèndum es pot fer amb el permís de Madrid, i la tasca de Súmate és convèncer-los que això és una quimera, i que cal apostar pel referèndum unilateral.

En quines comarques ha d’incidir Súmate la seva presència per assolir aquest objectiu?
La nostra incidència bàsica és en els barris perifèrics de Barcelona i Tarragona, on costa més acceptar el referèndum unilateral.

Súmate acostuma a fer campanyes en blanc, és a dir, sense estelades ni gaires símbols, precisament per atreure aquest tipus de públic
Nosaltres no partim d’un independentisme identitari, sinó que ens hem afegit al procés a partir d’una sèrie de decisions de Madrid, per exemple amb l’Estatut. Molta gent després d’aquestes injustícies s’han apropat al sobiranisme, també a través de Súmate.

Vostè és, per ara, l’únic candidat a la presidència de Súmate, després de la dimissió de Chema Clavero per problemes de salut
Sí, ara mateix estem en una situació de buit de poder, i ara toca fer una assemblea, que suposo que tindrà lloc al gener. La candidatura que encapçalo la formem persones que hem tingut discrepàncies, sobretot, amb els vicepresidents actuals de Súmate. Em donen suport set membres de la junta sortint, tres dels quals són els coordinadors de les territorials de Barcelona, Girona i Tarragona.

Per què han confiat en vostè?
Sóc una persona que ha estat des de l’inici a Súmate, i tinc l’experiència d’aquests tres anys. I els qui confien en mi creuen que sóc la persona adequada per encapçalar aquest projecte.

La seva candidatura proposarà que Súmate faci una campanya concreta pel referèndum? O donaran suport als actes que organitzaran entitats com l’ANC o Òmnium?
Justament l’etapa anterior de Súmate s’ha pogut superar gràcies a l’esforç de la gent que ha fet paradetes i actes concrets. Això s’ha de mantenir, és realment la tasca més important. Però institucionalment, en l’últim període de 8 mesos (des de l’última assemblea) s’ha fet massa seguidisme de les organitzacions germanes, com l’ANC i Òmnium. Hem deixat de banda la nostra tasca fonamental. L’objectiu és compartit amb les altres entitats, però hem de fer una feina diferenciada i enfocada al nostre públic. Les vicepresidències actuals han comès alguns errors que no han agradat gaire als nostres associats més veterans. D’altra banda, patim força atacs per part de gent de C’s o de SCC, i una de les coses que ens diuen és que estem absorbits per TV3, o “xarnegos agraïts”. Això ens afecta.

Vostè parla de discrepàncies internes a Súmate. Com creu que anirà l’assemblea que s’ha de celebrar al gener?
Hi ha diverses opinions, i la nostra és reorientar l’entitat cap als seus orígens. No és tan una divisió interna com la voluntat d’intentar fer les coses bé. I reitero que cal acabar amb el seguidisme a l’ANC i Òmnium. Gairebé s’han fet banys d’homenatge, hem fet Nits de Torxes que no es corresponen amb la nostra entitat.

Així, la Súmate que vostè aspira a presidir ha de marcar més perfil propi?
Sí, i hem estat crítics durant molts mesos amb aquesta situació, però s’ha seguit en la mateixa línia. No hi estem d’acord i per això presentem aquesta candidatura. Aspirem que no hi hagi cap xou, sinó que els socis senzillament decideixin en assemblea quina línia prefereixen.

Aleshores, s’entén que Súmate farà una campanya pròpia pel referèndum
El nostre objectiu és el mateix, però no té cap sentit duplicar esforços. Ser activista de Súmate no és fàcil, i ningú no ens ha dit que ho sigui. Cal donar una volta a les coses. Per exemple, la polèmica per Sixena… els familiars dels nostres castellanoparlants veuen aquest cas com un espoli gairebé similar al cas dels Papers de Salamanca. Ens hem de dirigir a aquesta gent, i ens hem d’abstenir en aquestes situacions. No podem reivindicar-nos en un tema on la nostra gent més propera tenen una altra opinió. És una dificultat que tenim. Un altre exemple és el transvasament de l’Ebre. La gent de València i Múrcia que tenen familiars a Catalunya reben el missatge de “Catalunya prefiere tirar el agua al mar antes que dárnosla a nosotros”. Cal anar amb cura. Hem de convèncer aquestes persones i no posar-nos-hi en contra. L’ANC i les institucions ja fan l’altra tasca, i nosaltres no ens podem afegir en segons quines manifestacions. Això ens ha posat en tensió, i ha creat una discrepància. Civilitzada eh, però discrepància al cap i a la fi.

El referèndum els pot unir?
Jo sóc membre promotor de la Plataforma pel Referèndum, juntament amb Elisenda Paluzie i Anna Arqué. Una de les tasques que hem de fer és portar tota la gent possible cap al referèndum. I convèncer-los que el permís de Madrid no arribarà. Tenim un espai important en aquesta recta final del procés.

Entenc que no li consten altres candidatures, de moment?
No me’n consta cap altra, però suposo que es presentarà una candidatura continuista. Però és una suposició només, eh.

Qui l’encapçalaria?
Imagino que la vicepresidenta de major edat, que és a qui li correspon agafar el relleu quan un president dimiteix, com és el cas actual.

I qui és?
Montse Sánchez. Dels quatre vicepresidents és qui li correspondria per edat. No sé si presentarà candidatura eh, no està confirmat.

Entesos. Ja per acabar, a Súmate sempre se’ls ha acusat de ser “un submarí d’ERC”
Sí, ens intenten desacreditar sobretot per la marxa d’Eduardo Reyes a JxSí i de Gabriel Rufián a ERC. Sí que potser ERC, dins dels partits independentistes, en un moment determinat va ser qui més va recolzar la idea de Súmate. Però d’això a ser un submarí d’ells… ho nego totalment. Sé des del principi on estic, i no he tingut mai la percepció que ERC ens exigís res. Sí que és cert que el nostre gruix de gent tira més cap a les esquerres, i la identificació amb ERC potser ha estat més gran. Però també tenim gent de la CUP i del Partit Demòcrata. Potser pel que fa a la logística sí que des d’ERC ens han ajudat més, amb cadires i taules. Però res més. Conec en Rufián des del principi, i sempre ha dit que cal tenir en compte els votants de tots els partits.

Vostè milita o ha militat en algun partit polític?
No. Em vaig apuntar a Súmate precisament perquè es defineix com una entitat transversal i apartidista. Si algú intenta que Súmate sigui el submarí d’un partit, es trobarà el manifest fundacional de l’entitat per a impedir-ho. Hi ha hagut intents de controlar Súmate, els partits tampoc són monolítics, i tenen gent amb interessos. Però cap partit no ha tingut mai l’objectiu ni la decisió oficial, des de la direcció, de tenir el control de Súmate. D’altra banda, és evident que tenim persones que han intentat utilitzar l’entitat per a promocionar-se. Les hem tingut i les tenim. I jo lluito contra això. Imagino que això deu passar a totes les entitats.