Artículo Vilaweb
La crisi de fons marca les eleccions de Súmate
L’entitat elegeix nou president el dia 28 i reivindica el seu paper en el tram final del procés cap a la independència
Per: Bernat Surroca
19.01.2017 02:00
Súmate encara l’elecció del nou president en un moment complicat. El pas d’Eduardo Reyes al parlament, com a diputat de Junts pel Sí, i el de Gabriel Rufián al congrés espanyol, com a diputat d’Esquerra Republicana, l’han deixat sense lideratges clars, amb inestabilitat interna i amb un rumb incert. Tanmateix, no és l’únic punt feble de l’entitat.
Fa poc més d’un any, l’equip d’estratègia i comunicació de Súmate proposà a la direcció un canvi de rumb per a eixamplar la base independentista. Però el canvi no va ser acceptat per la direcció i els seus impulsors van ser expulsats. José Rodríguez, membre de l’equip, recorda la proposta que van fer: ‘Un cop havíem desmuntat l’argument de l’unionisme segons el qual només els catalans de soca-rel podien ser independentistes, calia una eina que se centrés, no pas en la gent gran que va venir a Catalunya des d’uns altres territoris d’Espanya, sinó en els seus fills, que han viscut la immersió lingüística, que no veuen el català com una cosa aliena i que se senten catalans a la seva manera.’
Volien superar el discurs de la immigració, que no convencia el possible nou públic objectiu de Súmate. ‘Aquests sectors rebutgen el discurs de la immigració. Els molesta ser tractats d’immigrants o de fills d’espanyols’, explica Rodríguez. Tanmateix, la proposta no va prosperar: ‘Vam perdre i ens van fer fora de molt mala manera.’
Els qui van romandre a Súmate van continuar fent allò que durant prop de dos anys havia fet reeixir l’entitat. El març de l’any passat, el president, Eduardo Reyes, va deixar el càrrec, i l’entitat va restar sense lideratge i amb un rumb poc clar. ‘Ara Súmate se centra en un essencialisme hispà que no té gens de sentit –diu Rodríguez–; interpel·la un sector de gent que ja no farà el tomb cap a l’independentisme, i amb un llenguatge que, a més, suscita rebuig en la generació dels seus fills.’
Per Rodríguez, l’objectiu de Súmate hauria de ser la gent amb estudis secundaris o superiors, nascuts als barris de la perifèria, que tenen entre trenta anys i quaranta, amb pares vinguts de fora de Catalunya i amb fills que han estudiat en català. ‘Una generació que ha tingut l’oportunitat d’estudiar, que ha agafat el català com a eina de progrés social o d’accés a la cultura, que no el consideren aliè (malgrat que la seva llengua habitual sigui el castellà) i que no tenen cap vinculació emocional especialment forta amb Espanya, tot i que potser se senten espanyols.’ Al final, conclou Rodríguez, Súmate va ser una bona eina per a trencar un mite. Però, una vegada fet això, no es fa servir per a convèncer els sectors que realment poden canviar.
L’assemblea del 28: evitar la divisió i avançar cap al referèndum
El dia 28 d’aquest mes els set-cents socis hauran de votar en assemblea el president i la candidatura que guiarà Súmate en aquest període considerat per molta gent el tram final del procés. A aquestes eleccions, s’hi presenten dues opcions: la continuista, malgrat que amb matisos, que encapçala Montse Sánchez, i l’anomenada rupturista, que encapçala l’economista Manuel Puerto. L’objectiu de totes dues és el referèndum. José Rodríguez, però, considera que no canviarà res després de l’assemblea. ‘Serà un capítol més d’una entitat que no sap on va’, diu.
Les dues candidatures que opten a capitanejar l’entitat en tenen, és clar, una opinió molt diferent. Tant la via continuista com la rupturista reivindiquen el paper clau de Súmate en aquest moment del procés i troben cabdal el referèndum del setembre, que s’ha de guanyar.
A banda aquest objectiu compartit, hi ha ‘petites diferències’, segons que diuen els dos candidats a la presidència, i per això és necessari que hi hagi dues opcions. Però aquests punts de vista diferents no han de fer perillar la cohesió dins l’entitat: ‘Hem de fer tant com sigui possible per evitar la divisió dins de Súmate. Podem tenir punts de vista diferents, però no és res tan greu per a fer-ne sang’, explica Manuel Puerto.
És d’aquest mateix parer Montse Sánchez, l’altra candidata, que reivindica l’èxit de tenir dues opcions per a decidir. ‘S’ha parlat de divisió, d’escissió… De cap manera. Això és un reforç, és la millor cosa que ens podia passar com a entitat.’ Per Sánchez, les diferències no són pas gaire grans i es pot treure profit de l’ocasió: ‘L’assemblea del 28 és una gran oportunitat per als socis, que podran votar pel programa que considerin més adequat. Això ens enriqueix molt com a entitat’, subratlla.
Millorar la comunicació i prioritzar les territorials
Montse Sánchez, l’actual vice-presidenta i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la llista que s’ha definit com a continuista. A grans trets, demana de fer canvis en la gestió, millorar la comunicació i donar molt més pes a les territorials. ‘L’entitat no ha parat de fer actes, però potser no n’hem fet prou publicitat. Ens ha mancat una comunicació millor, però no hem estat mai aturats’, explica a VilaWeb. Quant al paper de les territorials, considera que és cabdal: ‘És als territoris on s’ha de guanyar. Les territorials han de tenir més presència, estar més coordinades i tenir el suport de l’entitat’, diu.
Reclama també la importància del paper que ha tingut i té l’entitat. ‘On arribem nosaltres no hi pot arribar ningú més’, explica. Súmate s’ha de centrar en el seu públic –’gent castellanoparlant, el cinturó roig de Barcelona…’– i adreçar-s’hi de la manera pròpia de l’entitat. Això vol dir informar i explicar el projecte de país que defensa Súmate. ‘No es tracta de convèncer –explica Sánchez–, sinó de fer reflexionar la gent a qui ens adrecem i fer-los veure que només hi ha una solució als seus problemes.’
L’objectiu és il·lusionar els indecisos amb el projecte comú independentista. Sense il·lusió, diu, no hi ha implicació, i Súmate vol aconseguir que la gent s’impliqui en favor de la independència.
Reivindicar el perfil propi i fugir dels actes d’autoconsum
Sánchez s’enfrontarà a Manuel Puerto, crític amb la darrera etapa de l’entitat. El principal punt de discrepància entre totes dues candidatures és el sector de gent a què s’ha d’adreçar Súmate. La posició anomenada rupturista reivindica el perfil propi de l’entitat, fugint dels actes d’autoconsum independentista i anant a convèncer el públic de sempre. ‘Hem compatibilitzat els actes per al nostre públic amb unes altres coses, i això ens ha pres temps i visibilitat’, lamenta Puerto. També critica que l’entitat s’hagi decantat cap a un independentisme identitari, fent actes amb la Coronela i ‘banys de masses independentistes’. Ho raona així: ‘Són actes que estan molt bé, però nosaltres hem d’acompanyar el nostre públic des de la indiferència fins a l’independentisme, i per això no podem partir de l’estelada: hem de començar pel començament.’
Per Puerto, Súmate té dos objectius fonamentals: el primer, ser testimoni i acompanyar la seva gent cap a l’independentisme. Això s’ha de fer amb arguments: ‘Com a economista, he acompanyat l’Eduardo [Reyes], en Baños o en Rufián, i parlava de balances fiscals, de pensions, de la vinculació amb Europa… Això s’ha de continuar fent.’ I, per una altra banda, l’entitat es troba amb el desafiament dels comuns: ‘A tota aquesta gent que creuen en el referèndum acordat, els hem de fer veure que Madrid no l’autoritzarà mai’, explica.
En certa manera, es tracta de desmarcar-se de l’ANC i d’Òmnium. ‘Som entitats germanes’, reconeix Puerto, però la tasca de Súmate és anar directament a un públic diferent, al qual les dues grans entitats independentistes no poden arribar. ‘Som una eina brutal si es gestiona bé, i més ara, que ens juguem en pocs mesos el ser o no ser.’
