Etiqueta: República

Categorías
Prensa

El Món: Junqueras: «Hem de preservar a la nova república la nostra capacitat organitzativa»

El Món

Junqueras: «Hem de preservar a la nova república la nostra capacitat organitzativa»

El vicepresident del Govern ha presentat el llibre ‘La República possible’, d’Antonio Baños

per Pere Fernández19/04/2017

Junqueras i Baños, a la presentació de ‘La república possible’ | CRISTÓBAL CASTRO

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha assegurat que el govern “posarà totes les seves forces en fer el referèndum” però ha evitar tornar-se a referir al fet que si no hi ha referèndum es declararà la independència, tal com s’especifica al programa de JxSí. “L’Estat farà el que cregui més oportú, nosaltres dedicarem i centrarem totes les nostres forces a fer el referèndum”, ha insistit. Ho ha dit a la presentació del llibre d’Antonio Baños, La república possible (Ara Llibres), que ha tingut lloc aquest dimecres al Museu Marítim de Barcelona, i que ha presentat la periodista de El Món, Gemma Aguilera. Junqueras ha afegit que en la nova república el que s’ha de preservar és «la nostra capacitat organitzativa» i que el que cal eradicar és «l’abús, el privilegi, al corrupció i les posicions de dominància». També ha afegit que cal coordinació i «esforç col·lectiu» perquè el govern espanyol no impedeixi el referèndum.

 Antonio Baños ha explicat que la voluntat del llibre és reflexionar sobre quin país volem i per què hem arribat fins aquí, i en aquest sentit ha assenyalat que “no ho fem ni tan sols per tenir una Catalunya lliure, sinó per viure millor. Perquè els models productius siguin rendibles i equitatius i serveixin per viure millor”. Baños ha lamentat però que aquest debat s’hauria de fer en un procés constituent i no s’està fent. Sobre aquesta qüestió Junqueras ha respost que “per viure millor hem de fer-ho el millor possible en el temps present. Estem aquí perquè ens estimem a la gent i perquè volem que visqui millor. Volem donar a la gent totes les oportunitats perquè s’expressin, i s’expressin votant”.

 

Baños i Junqueras, abans de l’acte, acompanyats per la periodista Gemma Aguilera | CRISTÓBAL CASTRO

 

Baños també ha remarcat que una de les virtuts del procés ha estat portar el debat nacional al debat democràtic: “Hem aconseguit despullar el debat de la independència. El debat se centra ara en saber si l’estat espanyol és democràtic o no, i si tenim la força popular per tirar-ho endavant”.

Tant un com l’altre han coincidit amb el fet que no hi ha debat sobre la pregunta del referèndum. El vicepresident ha dit que “la millor pregunta serà la que tingui més consens”, mentre que Baños ha afirmat que “no és negligible la paraula república”, però en qualsevol cas ha negat que sigui una qüestió polèmica: “Forma part del neguit general i tothom té dret a ficar-hi cullerada”.

Junqueras ha explicat que el que voldria conservar de l’actual Catalunya és «la seva capacitat organitzativa». També ha afegit que el que s’hauria d’eradicar és «l’abús, el privilegi, al corrupció, i les posicions de dominància. Hem de preservar la capacitat d’organitzar-nos per protegir el bé comú«.

 

‘La república possible’ és el darrer llibre escrit pel periodista i exdirigent de la CUP, Antonio Baños | CRISTÓBAL CASTRO

 

Categorías
Prensa

Ara: La República d’Antonio Baños i el senescal Junqueras

 

Ara

La República d’Antonio Baños i el senescal Junqueras

“De vegades estem tan concentrats en el dia a dia del procés que ens oblidem de per què volíem la independència”. Amb aquesta frase Antonio Baños va resumir l’objectiu de ‘La República possible’ (Ara Llibres), el llibre que va presentar al costat d’Oriol Junqueras

DAVID MIRÓ Barcelona

“De vegades estem tan concentrats en el dia a dia del procés que ens oblidem de per què volíem la independència”. Amb aquesta frase Antonio Baños va resumir l’objectiu de La República possible (Ara Llibres), el llibre que ahir va presentar al Museu Marítim de Barcelona al costat d’Oriol Junqueras, el vicepresident econòmic, que ahir copava les portades amb el seu advertiment que si no hi havia referèndum hi hauria DUI.

Després de dos mítings en format presentació de llibre (primer Duran i després Iceta), l’acte d’ahir va ser només això: la presentació d’un llibre. I això que la presentadora, la periodista Gemma Aguilera, es va esforçar de valent per treure’n algun titular. Però Junqueras, amb la lliçó apresa del dia anterior, es va escapolir de l’escomesa: “Creiem que la coordinació entre tots els actors superarà les dificultats per fer el referèndum, bla, bla”. Va recordar que la DUI ja era al programa de JxSí, i en tot cas, per a Junqueras, la pregunta pertinent seria una altra: “Què està disposat a fer l’estat espanyol per impedir el referèndum?” El futbol s’apuntava com la causa més probable de l’escassetat de públic, una seixantena de persones. De figures públiques, també poques: la membre de la mesa del Parlament Anna Simó i el diputat de Junts pel Sí i exlíder de Súmate Eduardo Reyes. De la CUP, ningú.

Duo còmic

L’acte va resultar, però, força entretingut, sobretot perquè els dos protagonistes van exhibir una especial química, amb moments estil Faemino i Cansadocom el de l’inici, quan les interferències del micro produïen aquell xiulet tan desagradable. “Si no sabem ni apagar un micro com volem fer la República?”, deia irònic Baños. “Fixa’t que ho hem arreglat engegant-los tots, cosa que vol dir que si tothom va alhora no hi ha soroll”, responia àcid Junqueras. “Una pluralitat de micros és la millor solució”, reblava l’autor.

En el llibre, Baños repassa els diferents reptes que afrontarà la futura República en àmbits com l’econòmic, l’institucional o la identitat. Per a Junqueras, el nucli de la nova identitat catalana gira al voltant del concepte de dignitat: “La meva opinió compta, ha de ser escoltada”.

Baños, en el paper de provocador, va obrir un debat sobre si el nom oficial havia de ser República Catalana o Catalunya. Junqueras, mirant espantat cap a la zona dels periodistes, es va afanyar a defugir qualsevol polèmica. Agafant aquest fil amb fruïció, Baños va insistir que “el ministre d’economia de la Catalunya medieval era el dàpifer o senescal”. Senescal Junqueras? El vicepresident va recordar que aquest càrrec era ostentat en època del Casal de Barcelona pels Montcada. “I per això hi ha un carrer Montcada en moltes ciutats, perquè tenien una part del patrimoni comtal”.

Sobre el que tothom volia saber -“Hi haurà referèndum?”- només Baños va assajar una resposta: “Quan arribi la independència, Espanya ni se n’assabentarà”.

Categorías
Foro de opinión

¿Por qué la evolución hacia el soberanismo de una mayoría de la sociedad catalana?

¿Por qué la evolución hacia el soberanismo de una mayoría de la sociedad catalana?

El punto sin retorno

La sentencia sobre el nuevo Estatut (2010), de un Constitucional que es cualquier cosa menos un órgano de justicia e independiente, supuso sin duda un punto sin retorno sobre el convencimiento de la mayoría del pueblo catalán de derivar hacia la consecución de un estado propio.

Perseguir la victoria total y la humillación de todo un pueblo puede acabar girándose en contra, como por ejemplo, el mensaje que trasladó el President Montilla a Zapatero en los meses previos a la sentencia del TC: la tesis de Montilla era la desafección de Cataluña hacia España. Nadie le hizo caso y se siguió por parte del estado jugando sucio, poniendo de manifiesto una falta de sensibilidad que rayaba el insulto.

Se recogían firmas contra el Estatut, y en algunos casos contra Cataluña; se presionaba sobre el Constitucional a pesar de que otros estatutos llevaban artículos copiados del Estatut catalán, y nunca fueron impugnados; se boicoteaban productos catalanes, se actuaba en contra de la lengua catalana; se reiteraba en el incumplimiento del presupuesto de Fomento destinado a las infraestructuras catalanas, que también beneficiaban a todos los españoles, por ser Cataluña uno de los pasos importantes de las exportaciones de todo el estado. Incomprensible… a no ser que en el fondo subyazca una exagerada catalanofobia por parte de nuestros gobernantes, (me quito un ojo si tú pierdes los dos).

El auge independentista

La masiva manifestación del 10 de julio de 2010 en respuesta a la sentencia fue un comienzo de lo que vendría después. Siguieron las participaciones de un millón y medio de personas en las Diadas (11 de septiembre) de 2010, 2012, 2013, Vía Catalana, la V de 2015 y recientemente se repite el éxito en 2016, en las manifestaciones celebradas en Barcelona, Berga, Lleida, Tarragona y Salt.

Y en clave de futuro, la cita del 9 de noviembre de 2014: consulta sobre la independencia de Cataluña, SÍ + SÍ, elecciones 27- S al Parlament del 2015, con un resultado de 72 diputados de la cámara catalana a favor de una república catalana.

Se equivocan quienes creen que el deseo de ir hacia una República Catalana es debido a un cambio de posición del mayor partido de la derecha (PDeCAT), este partido durante su largo periodo de coalición como CIU, nunca manifestó ser independentista y menos republicano, o de una iluminación divina del president Mas, o ahora el actual president Puigdemont, atribuyéndoles de forma peyorativa una visión mesiánica del futuro de Cataluña.

Nada más lejos de la realidad: nos encontramos frente a un movimiento ciudadano, promovido desde abajo, fruto del bloqueo autonómico debido a su falta de financiación, de la humillación, incomprensión, deslealtad institucional, falta de respeto a las leyes del Parlament y al marco de convivencia dentro del Estado Español, los catalanes fuimos los que más votamos la constitución del 78, pero ante la falta de apertura, los más desilusionados por sus resultados contrarios al encaje de nuestra Nación dentro de la misma.

¿A eso se le llaman Autonomía y Democracia? Cataluña es de las comunidades que más impuestos recaudan y los catalanes, en tanto que ciudadanos españoles, de los que más pagamos. El gobierno de la Generalitat, repito, por su falta de financiación, se ha convertido en una gestora, que sólo puede cubrir sus necesidades con «préstamos» del estado español, el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica). Estamos ante un mecanismo perverso, creado por el ministro Montoro para permitir acceder a nuestro propio dinero, pero pagando interés. Esto supone un mayor endeudamiento con el propio estado, que a su vez no nos financia según lo pactado (léase la cláusula adicional tercera del Estatut), además del expolio económico que anualmente sufren los ciudadanos de Cataluña por ley. En definitiva, una situación de ahogo económico intencionado.

Así pues nos enfrentamos a una sentencia sobre el Estatut de un Constitucional politizado y desprestigiado, la crisis, y las respuestas de un Estado Español hostil y centralizador. Todo ello ha movilizado a la sociedad civil catalana, que a la vez ha arrastrado a la clase política, porque en democracia, ésta, no lo olvidemos, debería estar al servicio de sus ciudadanos.

La evolución del auge soberanista en las encuestas ha sido vertiginosa desde 2010. Este crecimiento del apoyo a la autodeterminación proviene fundamentalmente del cambio de opinión de dos segmentos de la sociedad. Por un lado, el nacionalismo tradicional, articulado en torno a la antigua CIU. Por otro lado parte del sector federalista de la izquierda catalana, que por los motivos expuestos, ambos han perdido la esperanza de poder profundizar más en el autogobierno de Cataluña. La centralidad que por las causas mencionadas ha encontrado la idea de la independencia, da un plus de beneficio electoral a la coherencia política de ERC, a esto habría que añadir los grupos de la CUP.

Hay otra versión tan extendida como intencionada en España, que cree que la escuela catalana es la culpable de este cambio. Si eso fuera cierto, el sector independentista solo estaría representado por los jóvenes y éste no es el caso. El apoyo a la independencia es muy transversal generacionalmente, y presenta muy pocas diferencias entre grupos de edad. Yo mismo nací en Madrid hace ahora 77 años, fui educado en el “nacionalcatolicismo”. Soy de habla castellana, no soy nacionalista, quizá por estar vacunado al haber sido torturado con la asignatura del “Espíritu Nacional”. Milité en el PSC durante 27 años y soy independentista, pero si no me sintiera profundamente catalán como actualmente me siento, sólo por el hecho de sentirme demócrata, estaría a favor del derecho a la autodeterminación, y por lo tanto, que los catalanes puedan votar su destino como nación.

Aquellos que piensen que impedirnos votar supondrá que desaparezca el problema, se equivocan por enésima vez. Cataluña ha resistido durante 300 años y lo seguirá haciendo hasta la consecución de su reconocimiento como Estado.

La conclusión

Con todos estos razonamientos, nuestro deber es intentar convencer a los indecisos, para que con la unidad necesaria, lleguemos a la consecución de nuestra República Catalana, pues si no conseguimos que todos contemos no habremos logrado la república de todos.

En definitiva, los ciudadanos de Cataluña deseamos un país normal como cualquier otro, y queremos vivir en un estado que defienda nuestros intereses, con capacidad de elaborar nuestras propias leyes, gestionar nuestros recursos, sus infraestructuras y todos sus servicios, y poder relacionarnos de igual a igual con los otros países del mundo.

Si no somos capaces de conseguir las herramientas que nos daría un nuevo estado catalán, para enfrentarnos a los retos de globalización de este siglo XXI, las generaciones futuras nos juzgarán. Si en este momento histórico, en el que tenemos la oportunidad de conseguir nuestra República con valores republicanos, lo dejáramos pasar, nuestros propios hijos y nietos no nos lo perdonarían.

Paco Martínez

Miembro de Súmate y de la sectorial de Jubilados de la ANC

Categorías
Actualidad Agenda

Miércoles 19 Abril, Presentación de «La República Possible» de Antonio Baños

El 19 de abril también asistimos representados por Montse Sánchez, presidenta, y Eduardo Reyes, presidente de honor, a la presentación de «La república possible» de Antonio Baños, miembro de Súmate. A modo de charla muy entretenida pero sin grandes titulares entre el vicepresident del Govern de  la Generalitat Oriol Junqueras, y Antonio Baños y moderada por la periodista Gemma Aguilera, hicieron un recorrido por varios capítulos del libro a través de los temas que en él se tratan.

Si todavía no has escogido libro para Sant Jordi, sin duda, éste es el tuyo.

Categorías
Actualidad Prensa

Entrevista a Montse Sánchez, candidata a la presidencia de Súmate, para El Món

Enlace a la entrevista en El Món

Montse Sànchez: «Si presideixo Súmate farem campanya pròpia pel referèndum»

La vicepresidenta social de l’entitat independentista fa un pas endavant i opta a la presidència. «No fem seguidisme a l’ANC, però som una organització petita», argumenta

Entrevista per Bernat Vilaró
12/01/2017

La militant número 1 de Súmate vol presidir l’entitat. Montse Sànchez (Barcelona, 1951), vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la candidatura continuïsta per liderar l’organització de castellanoparlants independentistes. Fins el 24 de gener a les 23:59 hores qualsevol soci pot presentar la seva candidatura. Fins ara, opten a la presidència Sànchez i Manuel Puerto (Barcelona, 1943), després que Chema Clavero dimitís per qüestions de salut. Les eleccions tindran lloc el dissabte 28 de gener al matí a Cotxeres de Sants.

Quan va decidir presentar-se com a candidata a la presidència de Súmate? Va fer el pas després de saber que Manuel Puerto també s’hi presentava?
Els companys de l’entitat m’ho van demanar. Em va costar prendre la decisió, perquè sóc una persona que s’involucra en alguna cosa hi va a fons, fins al final. I volia estar-ne segura. És una gran responsabilitat i no volia prendre la decisió a la lleugera. Em van convèncer, vaig veure que tenia possibilitats de tirar el projecte endavant, i ja està. No té res a veure amb la candidatura de Puerto. A mi m’ho van demanar abans. De fet, el que es volia fer en un inici era una junta de consens, per estalviar als socis que haguessin de triar entre uns i altres. Hi havia dues vacants a la junta, i es podria haver fet. Però al final no, s’ha preferit anar a eleccions. I potser és el millor eh, perquè els socis podran escollir entre dos camins diferents.

I quin és el camí que proposa vostè?
D’una banda, el grup de Puerto vol seguir un camí més estricte, de no posicionar-se per exemple en polèmiques com les de Sixena o el transvasament de l’Ebre, tal i com et va explicar a tu mateix en la seva entrevista a El Món. En canvi, nosaltres ens aferrem que en la darrera assemblea de Súmate es va decidir que l’entitat no només és una organització política, sinó que també s’amplia com a entitat social i cultural, que pot defensar els drets dels animals, o dels gais i lesbianes, per exemple. Vam obrir el ventall. I penso que, d’acord amb això, sí que ens hem de poder mullar. Bàsicament la diferència és aquesta.

És a dir, Puerto vol una Súmate més clàssica, i vostè vol més implicació social
Sí, ell vol que l’entitat no es bellugui i que es dirigeixi només a un públic castellanoparlant, i prou. Nosaltres, si guanyem, també ens dirigirem a aquest públic, evidentment, però alhora hem de poder signar manifestos si hi estem d’acord, o participar en actes pels refugiats, per exemple, formar part de mobilitzacions amb altres entitats de caire social.

Si vostè és presidenta, Súmate també es dirigirà als immigrants residents a Catalunya, encara que hagin nascut fora de l’Estat espanyol?
Sí. Hem de continuar col·laborant amb l’ANC i Òmnium, com hem fet sempre, i més ara. S’exigeix als partits que tinguin unitat política, de manera que les entitats també l’hem de tenir, hem d’anar plegades i posar-nos d’acord. I no tan sols amb l’ANC i Òmnium, també amb l’AMI i altres entitats d’immigrants. Hem d’obrir-nos a tot això. Això no vol dir que ens dediquem només a fer actes per a immigrants, però et posaré un exemple molt clar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ens va proposar a Súmate que féssim un acte a la seva ciutat, conjuntament amb una entitat d’immigrants de Badalona. Si vols arribar a tothom, s’han de fer actes així. S’hi ha d’entrar.

Precisament, Puerto va ser força contundent en parlar de la relació de Súmate amb l’ANC i Òmnium. Es queixava d’un cert “seguidisme” a aquestes entitats durant els últims mesos. Hi està d’acord?
No. És que no he acabat d’entendre el que volia dir. Seguidisme, cap. Col·laboracions, totes les que vulguis. A banda de vicepresidenta social, jo fa tres anys que sóc coordinadora del Baix Llobregat, i tenim molts membres de Súmate que també formen part de l’ANC. I entre tots ens ajudem. A l’hora de demanar un permís, facilitar material, buscar una carpa… el que sigui! Tots ens donem un cop de mà. Si això és fer seguidisme… Però no, jo no ho veig així.

Sempre s’ha parlat de les tensions internes a Súmate, des dels seus inicis. I ara, per primera vegada, hi ha dues candidatures a presidir l’entitat. La divisió a l’organització és més evident que mai?
Potser sí que sempre hi ha hagut una doble visió a l’entitat. A veure, és molt difícil acordar un camí a seguir i no sortir-te’n mai, eh. Però jo crec que aquesta situació ens enriqueix. Que el dia 28 de gener pugui venir el soci a escollir quin programa dels dos li sembla millor és enriquidor. És el soci qui ha de decidir.

Puerto va dimitir de l’actual junta en funcions per discrepàncies internes. Què va passar?
Bé… [rumia] deixem-ho així.

Què vol dir? Per què va dimitir?
Prefereixo no dir res.

Entesos. Un altre aspecte que ha d’abordar la seva candidatura és el referèndum sobre la independència. Si vostè guanya, Súmate organitzarà una campanya concreta? O s’afegirà a les campanyes de les altres entitats?
Hem d’aportar material propi i fer una campanya pròpia. Això no vol dir que d’alguna manera seguim el mateix camí de l’ANC, però sempre dins l’espai per on ens belluguem nosaltres, i ens dirigirem al públic castellanoparlant. Farem díptics i octavetes en castellà i ho distribuirem com hem fet sempre, però ara enfocant-ho al referèndum. Evidentment, el referèndum s’ha de guanyar o s’ha de guanyar. No hi ha més opcions, i ens hi hem d’avocar de cap en el temps que ens queda.

Vostè va representar Súmate, com a vicepresidenta social, en la cimera al Parlament del 23 de desembre. Com va anar aquella trobada i quines sensacions en va treure? Creu que es va adaptar massa a les necessitats d’Ada Colau?
Bé, potser el que es buscava era no ferir sensibilitats. Ara estem expectants perquè encara s’ha de posar en marxa tot el que es va acordar en la cimera. S’han de fer reunions però encara no ens han convocat a cap trobada més. A la cimera, de fet, només s’explicava la posició de cadascú. El president Puigdemont ens va demanar que calia exterioritzar [l’aposta pel referèndum] tant a l’estranger com a l’Estat espanyol, per reunir adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).

Què va explicar vostè?
Vaig dir que em semblava molt bé el que proposava Puigdemont, i que Súmate tenim uns vincles especials amb la resta de l’Estat espanyol, ja siguin familiars o d’altres tipus. Ens vam oferir i comprometre a fer el que calgués. Si després servirà o no? Ja ho veurem. Però de moment s’ha d’intentar. Cal anar fins al final per veure si, amb tanta pressió, s’aconsegueix algun pacte amb l’Estat.

I com es pot implicar Súmate en aquesta campanya?
El més important és fer entendre als espanyols que nosaltres hem de poder votar. Això no vol dir que la gent hagi de votar Sí, sinó que hem de decidir el nostre futur. És el que intentarem fer.

Súmate està preparada per fer campanya per Extremadura, Còrdova, Madrid…?
No ho sé, encara no ho hem pensat. Però sí que sovint aprofitem quan els nostres socis van als seus pobles i regions d’Espanya, sigui Granada, Cuenca, Còrdova, Sevilla, on sigui, i fins i tot establim contactes amb grups independentistes andalusos. Ells ho tenen assolit, i a la seva terra ja fan campanyes. Treballar així és més fàcil. De fet, això ens estalvia d’anar a fer campanya per aquestes regions perquè ja hi tenim entitats favorables, i els demanarem que expliquin que el més democràtic és poder votar.

Les enquestes pronostiquen un empat tècnic en el referèndum. Tenint en compte que la majoria d’indecisos tendeixen a optar pel No, a última hora, com pot ajudar Súmate a eixamplar el vot independentista?
Bé, de fet encara hi ha gent que no sap ni si votarà. Aquest és l’altre tema…

I què cal prioritzar? La participació o el Sí?
A veure, hem de demanar el vot a favor del Sí. I, si més no, que vagin a votar. Però si parlem de prioritats, el que volem és guanyar el referèndum. Però la gent que no està d’acord amb la independència ha de poder votar, només faltaria. Necessitem que la gent vagi a votar.

Vostè és coordinadora de Súmate al Baix Llobregat, una comarca clau per guanyar el referèndum, on l’unionisme supera el sobiranisme. Què ha après en aquests anys de militància amb Súmate al Baix Llobregat?
He après moltes coses, sobretot dels meus companys. He après moltes maneres de fer, de dirigir-se a les persones, tenir idees i exposar-les. Si sóc presidenta vull potenciar tot això. Cal que la gent faci propostes i posar tots els mitjans possibles per a dur-les a terme. I això s’ha de fer extensiu a totes les assemblees territorials. Per exemple, nosaltres vam editar uns passatemps [sobre el procés] que repartíem a les estacions de tren, durant la campanya pel 9-N. Ara hem fet enquestes que ens han servit, sobretot, per parlar amb la gent.

Expliqui-ho
Els hem fet un seguit de preguntes que els ha fet rumiar, i això és important. Cal fer pensar la gent, i que hagin d’escollir. El que nosaltres fem no deixa de ser una gran tasca d’artesania. Perquè hem d’anar a parlar molt amb persones diferents. Et poso un altre exemple. En un acte on venen 50 persones potser 5 són indecisos. I serveix sobretot mediàticament, perquè les paradetes no surten als mitjans. Però, en canvi, quan fem paradetes als carrers i a les places no ens trobem amb 5 indecisos, sinó que potser ens en trobem 100 o 200. Cal que cada territorial pugui determinar què prioritza. A Berga o al Gironès preferiran fer actes amb partits polítics i fer debats, potser. I tenen plena llibertat per fer-ho eh, però en altres comarques potser cal prioritzar altres formats.

Si vostè és presidenta ha afirmat que Súmate organitzarà una campanya pròpia pel referèndum. Quins formats tindrà?
Hem de fer de tot. Ja hi ha actes mig organitzats que estem tancant, com el que comentava de Badalona. Cal que cada territorial ho marqui i decideixi. Que cada territori vegi com es pot arribar de la millor manera al nostre públic.

Canviem de tema. Quina ha de ser la resposta ciutadana el dia del judici pel 9-N? Com s’hi ha d’implicar Súmate?
Som una entitat petita, no podem fer una convocatòria nosaltres sols. Sí que podem unir-nos a la convocatòria que faran l’ANC i Òmnium, i esperar que ens deixin ser una mica més participatius que fins ara. Si no, continuarem anant-hi eh, hem anat a totes les manifestacions i concentracions que s’han fet en el procés. A vegades d’una manera més visible i d’altres menys, però sempre hi hem estat. Tampoc és el mateix mobilitzar la gent un dia laborable pel matí, que un cap de setmana. No sé en què cau el 6 de febrer…

En dilluns
Doncs és clar, a veure a quina hora s’ha de fer. Ja s’està demanant que la gent demani festa a la feina per poder anar-hi. Ens sumarem a la crida, segur. Esperem ser-hi bastants i fer-nos veure. És important que se’ns vegi.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va avançar a El Món que una possibilitat que s’estudiaria seria impedir físicament l’accés al judici, bloquejant l’entrada amb una munió de gent de forma pacífica
No ho sé… No sé si seria bo o no, però ens apuntarem a tot el que es faci, sigui el que sigui. Potser hi ha coses que haguéssim fet d’una altra manera, però farem el que s’hagi de fer.

Això no és fer seguidisme, com denunciava Puerto?
No és la mateixa capacitat la d’una entitat amb 30.000 associats, o una de 50.000, que la d’una entitat que no arribem als 700. No he de fer seguidisme, però tampoc podem marcar l’agenda i arrossegar tothom perquè ho diguem nosaltres. No. Això ho farem davant del nostre públic i a la nostra manera. En l’enquesta que et comentava abans per exemple, preguntàvem a la gent què opinava del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes el 9-N.

I què deien?
La majoria de respostes eren en contra del judici, deien que no els semblava bé. D’altra banda, hi havia total unanimitat a favor de la immersió lingüística, i pensa que l’enquesta era exclusivament a castellanoparlants.

En quins pobles es va fer l’enquesta?
A Sant Boi, Cornellà, Gavà, El Prat, a Sant Andreu de la Barca i en algun altre municipi.

Categorías
Foro de opinión

Valores Republicanos

La Nación es el sentimiento y el Estado la herramienta para realizar ese sentimiento.

Como herramienta básica es imprescindible para solucionar las problemáticas sociales y económicas que sufrimos todas las personas que vivimos en Cataluña. Sin capacidad legislativa, judicial y ejecutiva propias, ni recursos económicos propios, pues los entregamos al Estado español, no podremos alcanzar el estado de bienestar que, por su capacidad productiva se merece el pueblo de Catalunya.

Valorando las opciones que tienen hoy en día los estados modernos, entre monarquía parlamentaria y república, descartando los estados totalitarios, por supuesto, mi opción sin lugar a dudas es la república.

Considero que los valores republicanos, nacidos de la revolución francesa, son muy superiores a los que representan las monarquías parlamentarias.

Posteriormente y en pleno siglo XX en España, se crearon una especie de mandamientos para ensalzar dichos valores.

El texto fue recopilado en unas octavillas de mano, editadas en la imprenta Gutenberg de Guadalajara el 31 de Mayo de 1931 y, en los que se rogaba la mayor publicidad posible, comentando asimismo cada uno de esos mandamientos con muy precisa calidad conceptual:

“El primero, amar a la Justicia sobre todas las cosas; el segundo, rendir culto a la Dignidad; el tercero, vivir con Honestidad; el cuarto, intervenir rectamente en la Vida Política; el quinto, cultivar la Inteligencia; el sexto, propagar la Instrucción; el séptimo, Trabajar; el octavo, “Ahorrar”; el noveno, Proteger al débil; el décimo, no procurar el Beneficio Propio a costa del Perjuicio Ajeno”.

Quizás después de las experiencias vividas en esta sociedad Española, desde los años 30 hasta ahora, nos parezcan bastante ingenuos estos hombres que crearos estos mandamientos. Pero me daría por satisfecho que nuestra República Catalana, fuera capaz de cumplir como mínimo con un 60% de estos anhelos y con el paso del tiempo nadie pudiera decir a la hora de valorar nuestros logros, que habíamos sido muy ingenuos al crear nuestros objetivos de sociedad.

Paco Martínez, miembro de Súmate y de la ANC.

 

 

 

 

 

Categorías
Actualidad

Entrevista a Chema Clavero, presidente en funciones de Súmate: «La #República será catalana o no será»

Entrevista a Chema Clavero, presidente en funciones de Súmate

«Yo siempre he sido un luchador ‘social’, para decirlo de alguna manera, y republicano desde que tengo uso de razón. Llegué a Barcelona en el 68 y me encontré una realidad muy diferente a la que me habían explicado en Huesca, de donde vengo. En la universidad me afilié a sindicatos – prohibidos en aquella época-, después al PSUC y también a CCOO. Hace dos años, me incorporé a Súmate porque creo que la única manera de tener un país realmente social es a través de una república y la república será catalana o no será».

Lee la entrevista entera AQUÍ