Categoría: Prensa
El referéndum asalta el Baix Llobregat
- Constituida la Mesa transversal que buscará apoyos en la emblemática comarca
La mancha de referéndum ha llegado a un territorio más que simbólico para el soberanismo. Según ha podido saber La Vanguardia, el próximo 29 de marzo se constituirá formalmente la Taula pel Referéndum del Baix Llobregat (TxRBLl), una mesa que agrupa a 26 entidades y partidos que tienen como objetivo buscar apoyos al referéndum en una comarca refractaria a las tesis soberanistas. De momento, el Consell Comarcal ha aprobado una resolución en favor del referéndum. Una señal que algo cambia en el antiguo “cinturón rojo”.
Según han comentado sus impulsores a La Vanguardia, la Taula nace con el “compromiso de promocionar la convocatoria del referéndum y favorecer la máxima participación sin incidir en la orientación del voto”. Para llevar a cabo la misión, la TxRBLl articulará la constitución de mesas locales a través de contactos “tú a tú” con las entidades de los municipios a fin de incrementar la base.
“Hay que hacer crecer la pelota”, aseguran sus impulsores que insisten en la transversalidad como su mejor baza para promocionar el manifiesto del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. “Hay que ir entidad por entidad, fábrica por fábrica, puerta a puerta”, subrayan. Eso sí, la Taula quiere respetar la idiosincrasias de cada municipio y no “clonar una estrategia común”.
Máxima transversabilidad
La portavoz de la entidad es un auténtico tótem comarcal, Pura Velarde, líder de la Federació de Veïns del Baix Llobregat. Un nombre con ascendencia en la vida civil y social de una comarca hiperpoblada y donde el soberanismo se ha mostrado reacio a penetrar.
De hecho, en las elecciones del 27S, la suma de JxSí y la CUP llegó a un 32,5% mientras que C’s y PSC, superaron con creces el 41% y la confluencia de CSQP obtuvo un discreto 12,9%. Unos porcentajes importantes si se tiene en cuenta la población de más de 800.000 habitantes en un total de 30 municipios.
Todos menos la CUP
La Taula ha sido impulsada por sindicatos como CC.OO., la Intersindical-CSC, USOC, UGT y USTEC; partidos como el PDeCat, ERC, Podem, ICV, EUiA, Demòcrates o MES; organizaciones como la ANC, Òmnium, Súmate o plataformas reivindicativas como Anem a Mil y mesas con el mismo objetivo locales. La CUP ha rechazado a integrarse porque no apuestan por la fórmula de un referéndum pactado.
El Consell comarcal, con el referéndum
Un gran paso para esta Taula fue la aprobación de la moción en el Consell Comarcal del Baix Llobregat en apoyo al Pacte Nacional pel Referéndum.
La propuesta, presentada por Entesa (ICV-EUiA-EPM) y CDC durante el último pleno, ganó la votación gracias al apoyo de ERC y la CUP. Estas formaciones lograron reunir 18 votos. Contrarios a la moción se han mostrado PSC, PP i C’s, que sumaron 17 votos. La votación se ha visto marcada por la ausencia de dos consellers del PP y uno de C’s .
El presidente, el alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà permitió con su abstención el apoyo del pleno de su municipio.
Súmate agraeix a tots els municipis que s’estan adherint al Pacte de Nacional pel Referèndum i anima a fer-lo a tots aquells que no han fet encara.
En el passat ple municipal de Sant Celoni , es va aprovar l’adhesió al pacte amb els vots a favor d’ERC, PDeCAT t i CUP.
L’entitat independentista de castellanoparlants, Súmate, anima de forma coratjosa a que els 948 municipis catalans s’adhereixin al Pacte Nacional pel Referèndum.
El passat 23 de desembre de 2016, es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, on totes les entitats sobiranistes en formen part, entre elles Súmate. El propòsit és el d’impulsar un pacte entre els governs de l’Estat i de la Generalitat que permeti la celebració d’un Referèndum eficaç i vinculant, perquè la ciutadania catalana pugui votar sobre el seu futur polític com a nació.
El vicepresident jurídic de l’entitat, Manel Bueno, expressa que la prioritat és celebrar el referèndum, sí o sí, i que la gent pugui decidir el futur del nostre país. “Naturalment que Súmate farà la seva campanya pròpia sobre el referèndum, amb missatges clars per guanyar el sí. També som conscients que l’Estat farà tot el possible perquè el referèndum no es celebri, però estem segurs que es farà, és la voluntat del 80% de la ciutadania catalana, és la voluntat del mandat democràtic i d’un govern que està treballant incansablement per tenir tot a punt per convocar i fer el referèndum”.
Per a Manel Bueno, “els ajuntaments juguen un paper molt important, perquè els referèndum es fan als pobles, al territori, i les institucions locals han d’estar al servei del que demana la ciutadania. Per això, que els ajuntaments es comprometin amb el pacte al referèndum és molt important, perquè és el compromís institucional i democràtic”.
Per a Bueno, la democràcia no s’inhabilita, sinó que s’exerceix, i amb totes aquests accions de suport i de compromís, el món local exerceix la democràcia.
“Desitjaria que partits com el PSC, que sempre han interposat l’esperit democràtic per damunt de tot, i que en el seu dia estaven a favor del dret a decidir, s’apuntessin i s’adhereixin al Pacte, qüestió molt llunyana avui per avui”. El PSC descarta adherir-se al Pacte pel Referèndum, tot i que els seus representants de Sant Just Desvern van votar a favor, als quals felicita. Perquè preguntar a la gent és millor gest de llibertat, fraternitat, de democràcia.
“M’hagués agradat que a Sant Celoni, per exemple, el PSC hagués fet el mateix que els seus companys de Sant Just, o el que han fet a l’ajuntament de Girona, on el grup municipal socialista ha donat suport al president Mas, Ortega i a Rigau per haver estat inhabilitats pel 9-N. Està clar, que els vots en contra i les abstencions, solament demostren i evidencien, la submissió al tripartit PP-PSOE i C’S de Madrid”.
Per això, expressem com a entitat, el rebuig a la sentència d’inhabilitació. La judicialització de la política i de la democràcia que ha portat al Govern espanyol ha disfressar-se de jutges del TSJC per a inhabilitar a més de 2 milions de persones que ens vam expressar democràticament en les urnes el 9-N. No podran inhabilitar la veu del poble.
Des de Súmate, cridem a la mobilització, i animen a tothom a participar de totes les accions de suport a favor de la democràcia. I ens mobilitzarem perquè tots els territoris de castellanoparlants sàpiguen que vol dir fer-se el referèndum, i naturalment que vol dir votar pel sí, “la construcción de un nuevo país juntos”.
El sábado 11 de febrero de 2017, Montse Sánchez participó en la tertulia de Matins de Vila de Ràdio Viladecavalls donde se trataron temas de actualidad como el juicio contra Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau o el papel de Súmate en la recta final del proceso.
Enlace a la noticia en Nació Digital
Sara González
PROCÉS CATALÀ: SÚMATE
Súmate tria lideratge i model: perfil nacional i social o només altaveu del procés
L’actual vicepresidenta, Montse Sánchez, reivindica el llegat d’Eduardo Reyes, una coordinació amb entitats com l’ANC i Òmnium i participació en actes reivindicatius
Manuel Puerto, que va plegar de la junta per discrepàncies amb la direcció, aposta per un model que esmerci tots els esforços en acostar indecisos a la tesi independentista
En un escenari de contrarrellotge si es compleix la previsió del Govern de convocar un referèndum, com a molt tard, aquest setembre, Súmate -l’entitat de castellanoparlants independentistes- està immersa en ple procés per redefinir la seva estructura i apuntalar el projecte pel qual va néixer l’any 2013. Des de principis de desembre, quan José María Clavero va anunciar que deixava la presidència per motius de salut, l’entitat ha viscut en una situació de provisionalitat que arribarà a la seva fi aquest dissabte, quan l’assemblea triarà la nova direcció.
Per primera vegada són dos els candidats que aspiren a la presidència: Montse Sánchez, la vicepresidenta que de forma provisional ha agafat les regnes de Súmate, i l’economista Manuel Puerto. Dos rostres que confrontaran dos projectes que no amaguen discrepàncies.
«Col·laboració» amb la resta d’entitats sobiranistes
Sánchez, que a més de ser la primera sòcia que va tenir Súmate és la coordinadora del Baix Llobregat (un dels principals territoris dels quals es nodreix l’entitat), representa la candidatura oficialista i continuista. «Tinc el suport d’Eduardo Reyes», explica referint-se al primer president que va tenir Súmate i que va plegar per dedicar-se a la seva tasca com a diputat de Junts pel Sí. Sánchez considera que el gran repte de Súmate és que es faci el referèndum i que el sí s’imposi però sense renunciar a una «col·laboració» amb la resta d’entitats sobiranistes, com ara l’ANC i Òmnium. Sense renunciar, això sí, a demanar «més visibilitat» malgrat reconèixer que són molt més petits.
«De la mateixa manera que demanem unitat d’acció a les forces polítiques nosaltres també hem de tenir una unitat d’acció. Ens hem d’adaptar i afegir-nos sense perdre el nostre perfil», argumenta l’actual vicepresidenta social. Més enllà de la campanya pel referèndum, la candidata considera que Súmate no pot obviar la participació en actes de naturalesa social, com ara La Marató de TV3, una implicació que va ser criticada pel seu rival. «No vol dir distreure’s. Hi ha moltes maneres d’arribar a la gent i molts actes socials permeten divulgar el missatge de Súmate», defensa.
Centrar-se en «la fita històrica»
Puerto, en canvi, considera que l’entitat ha de reforçar el seu «perfil propi» i que «no pot perdre més temps» en altres assumptes que no siguin exclusivament sobre la campanya pel referèndum. De fet, ja va dimitir de la junta fa quasi tres mesos per discrepàncies amb la direcció. «Sánchez vol dedicar-se a altres assumptes molt nobles que estan molt bé si tens temps, però estem a nou mesos d’una fita històrica i ens hem de centrar en convèncer els castellanoparlants perquè donin suport al referèndum unilateral», explica Puerto, de Tarragona. Insisteix que les mans que tenen no es poden «dividir» perquè el repte ja és «prou complicat» si es té en compte que no s’ha de fer campanya pels «convençuts».
Per aconseguir atraure nova gent que ara dubta i «faci el pas sense complexos», subratlla Puerto, cal fugir d’actes que impliquin «embolicar-se en l’estelada» perquè això genera «rebuig» entre les persones a les quals es volen adreçar. En això hi està d’acord Sánchez. De fet, Súmate generalment no porta estelades als actes. «Ens hem d’acostar de la forma més asèptica possible», resumeix Puerto. L’ideal, assegura, hagués estat una candidatura conjunta, però ha vist necessari presentar-se com a alternativa perquè des del sector del Baix Llobregat hi ha «gent molt identificada amb la qüestió social» i això suposa que, en moltes ocasions, «es limiti i es posi entrebancs» a l’objectiu primordial de l’entitat.
La polèmica sortida de Reyes
Aquest dissabte, els 700 membres de l’entitat estan cridats a escollir. No és la primera vegada que internament la situació és complexa tot i que la relació dels dos candidats, asseguren, és bona. La sortida d’Eduardo Reyes, que a través de Súmate va guanyar notorietat, ja va generar malestar intern. En ser escollit diputat per Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre del 2015 hi havia qui creia que havia de deixar la presidència, sobretot perquè havia explicitat públicament el seu suport a ERC.
Reyes, que va ser reelegit com a president de Súmate el mes de novembre del 2015, dos mesos després de ser escollit diputat, va acabar plegant el març de l’any passat, moment en què Clavero va assumir la presidència. Els dos candidats que dissabte es mesuraran a les urnes estan d’acord que el principal problema va ser les formes que van utilitzar els crítics amb Reyes perquè deixés el càrrec en lloc de, com diu Puerto, fer una moció de censura o bé, com defensa Sánchez, de deixar-lo «fer el pas» quan ell cregués, com finalment va fer.
Os dejamos los enlaces de las entrevistas que han salido publicadas en El Punt Avui a los dos candidatos a la presidencia de Súmate.
La crisi de fons marca les eleccions de Súmate
L’entitat elegeix nou president el dia 28 i reivindica el seu paper en el tram final del procés cap a la independència
Per: Bernat Surroca
19.01.2017 02:00
Súmate encara l’elecció del nou president en un moment complicat. El pas d’Eduardo Reyes al parlament, com a diputat de Junts pel Sí, i el de Gabriel Rufián al congrés espanyol, com a diputat d’Esquerra Republicana, l’han deixat sense lideratges clars, amb inestabilitat interna i amb un rumb incert. Tanmateix, no és l’únic punt feble de l’entitat.
Fa poc més d’un any, l’equip d’estratègia i comunicació de Súmate proposà a la direcció un canvi de rumb per a eixamplar la base independentista. Però el canvi no va ser acceptat per la direcció i els seus impulsors van ser expulsats. José Rodríguez, membre de l’equip, recorda la proposta que van fer: ‘Un cop havíem desmuntat l’argument de l’unionisme segons el qual només els catalans de soca-rel podien ser independentistes, calia una eina que se centrés, no pas en la gent gran que va venir a Catalunya des d’uns altres territoris d’Espanya, sinó en els seus fills, que han viscut la immersió lingüística, que no veuen el català com una cosa aliena i que se senten catalans a la seva manera.’
Volien superar el discurs de la immigració, que no convencia el possible nou públic objectiu de Súmate. ‘Aquests sectors rebutgen el discurs de la immigració. Els molesta ser tractats d’immigrants o de fills d’espanyols’, explica Rodríguez. Tanmateix, la proposta no va prosperar: ‘Vam perdre i ens van fer fora de molt mala manera.’
Els qui van romandre a Súmate van continuar fent allò que durant prop de dos anys havia fet reeixir l’entitat. El març de l’any passat, el president, Eduardo Reyes, va deixar el càrrec, i l’entitat va restar sense lideratge i amb un rumb poc clar. ‘Ara Súmate se centra en un essencialisme hispà que no té gens de sentit –diu Rodríguez–; interpel·la un sector de gent que ja no farà el tomb cap a l’independentisme, i amb un llenguatge que, a més, suscita rebuig en la generació dels seus fills.’
Per Rodríguez, l’objectiu de Súmate hauria de ser la gent amb estudis secundaris o superiors, nascuts als barris de la perifèria, que tenen entre trenta anys i quaranta, amb pares vinguts de fora de Catalunya i amb fills que han estudiat en català. ‘Una generació que ha tingut l’oportunitat d’estudiar, que ha agafat el català com a eina de progrés social o d’accés a la cultura, que no el consideren aliè (malgrat que la seva llengua habitual sigui el castellà) i que no tenen cap vinculació emocional especialment forta amb Espanya, tot i que potser se senten espanyols.’ Al final, conclou Rodríguez, Súmate va ser una bona eina per a trencar un mite. Però, una vegada fet això, no es fa servir per a convèncer els sectors que realment poden canviar.
L’assemblea del 28: evitar la divisió i avançar cap al referèndum
El dia 28 d’aquest mes els set-cents socis hauran de votar en assemblea el president i la candidatura que guiarà Súmate en aquest període considerat per molta gent el tram final del procés. A aquestes eleccions, s’hi presenten dues opcions: la continuista, malgrat que amb matisos, que encapçala Montse Sánchez, i l’anomenada rupturista, que encapçala l’economista Manuel Puerto. L’objectiu de totes dues és el referèndum. José Rodríguez, però, considera que no canviarà res després de l’assemblea. ‘Serà un capítol més d’una entitat que no sap on va’, diu.
Les dues candidatures que opten a capitanejar l’entitat en tenen, és clar, una opinió molt diferent. Tant la via continuista com la rupturista reivindiquen el paper clau de Súmate en aquest moment del procés i troben cabdal el referèndum del setembre, que s’ha de guanyar.
A banda aquest objectiu compartit, hi ha ‘petites diferències’, segons que diuen els dos candidats a la presidència, i per això és necessari que hi hagi dues opcions. Però aquests punts de vista diferents no han de fer perillar la cohesió dins l’entitat: ‘Hem de fer tant com sigui possible per evitar la divisió dins de Súmate. Podem tenir punts de vista diferents, però no és res tan greu per a fer-ne sang’, explica Manuel Puerto.
És d’aquest mateix parer Montse Sánchez, l’altra candidata, que reivindica l’èxit de tenir dues opcions per a decidir. ‘S’ha parlat de divisió, d’escissió… De cap manera. Això és un reforç, és la millor cosa que ens podia passar com a entitat.’ Per Sánchez, les diferències no són pas gaire grans i es pot treure profit de l’ocasió: ‘L’assemblea del 28 és una gran oportunitat per als socis, que podran votar pel programa que considerin més adequat. Això ens enriqueix molt com a entitat’, subratlla.
Millorar la comunicació i prioritzar les territorials
Montse Sánchez, l’actual vice-presidenta i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la llista que s’ha definit com a continuista. A grans trets, demana de fer canvis en la gestió, millorar la comunicació i donar molt més pes a les territorials. ‘L’entitat no ha parat de fer actes, però potser no n’hem fet prou publicitat. Ens ha mancat una comunicació millor, però no hem estat mai aturats’, explica a VilaWeb. Quant al paper de les territorials, considera que és cabdal: ‘És als territoris on s’ha de guanyar. Les territorials han de tenir més presència, estar més coordinades i tenir el suport de l’entitat’, diu.
Reclama també la importància del paper que ha tingut i té l’entitat. ‘On arribem nosaltres no hi pot arribar ningú més’, explica. Súmate s’ha de centrar en el seu públic –’gent castellanoparlant, el cinturó roig de Barcelona…’– i adreçar-s’hi de la manera pròpia de l’entitat. Això vol dir informar i explicar el projecte de país que defensa Súmate. ‘No es tracta de convèncer –explica Sánchez–, sinó de fer reflexionar la gent a qui ens adrecem i fer-los veure que només hi ha una solució als seus problemes.’
L’objectiu és il·lusionar els indecisos amb el projecte comú independentista. Sense il·lusió, diu, no hi ha implicació, i Súmate vol aconseguir que la gent s’impliqui en favor de la independència.
Reivindicar el perfil propi i fugir dels actes d’autoconsum
Sánchez s’enfrontarà a Manuel Puerto, crític amb la darrera etapa de l’entitat. El principal punt de discrepància entre totes dues candidatures és el sector de gent a què s’ha d’adreçar Súmate. La posició anomenada rupturista reivindica el perfil propi de l’entitat, fugint dels actes d’autoconsum independentista i anant a convèncer el públic de sempre. ‘Hem compatibilitzat els actes per al nostre públic amb unes altres coses, i això ens ha pres temps i visibilitat’, lamenta Puerto. També critica que l’entitat s’hagi decantat cap a un independentisme identitari, fent actes amb la Coronela i ‘banys de masses independentistes’. Ho raona així: ‘Són actes que estan molt bé, però nosaltres hem d’acompanyar el nostre públic des de la indiferència fins a l’independentisme, i per això no podem partir de l’estelada: hem de començar pel començament.’
Per Puerto, Súmate té dos objectius fonamentals: el primer, ser testimoni i acompanyar la seva gent cap a l’independentisme. Això s’ha de fer amb arguments: ‘Com a economista, he acompanyat l’Eduardo [Reyes], en Baños o en Rufián, i parlava de balances fiscals, de pensions, de la vinculació amb Europa… Això s’ha de continuar fent.’ I, per una altra banda, l’entitat es troba amb el desafiament dels comuns: ‘A tota aquesta gent que creuen en el referèndum acordat, els hem de fer veure que Madrid no l’autoritzarà mai’, explica.
En certa manera, es tracta de desmarcar-se de l’ANC i d’Òmnium. ‘Som entitats germanes’, reconeix Puerto, però la tasca de Súmate és anar directament a un públic diferent, al qual les dues grans entitats independentistes no poden arribar. ‘Som una eina brutal si es gestiona bé, i més ara, que ens juguem en pocs mesos el ser o no ser.’
Pugna por el liderazgo de los castellanohablantes independentistas
Manuel Puerto y Montse Sánchez se disputan la presidencia de Súmate, la entidad a la que pertenece el diputado Gabriel Rufián
¿Compartes?
Josep Maria Casas
Barcelona 14/01/2017 21:24 horas
La procesión va por dentro. Un activo miembro de Súmate define con este castellanísimo refrán la actitud de Manuel Puerto y Montse Sánchez, los dos candidatos a la presidencia de la asociación de castellanohablantes partidarios de la independencia de Cataluña: en público, exhiben formas exquisitas, pero, internamente, su duelo se disputa a cara de perro.
Los 700 asociados de Súmate están convocados el próximo 28 de enero a una asamblea extraordinaria para elegir a su nuevo presidente, que será el tercero de la entidad desde su creación en mayo de 2013. El plazo de presentación de candidaturas finaliza el 24 de enero, pero nadie espera que salte al ruedo un tercer candidato. Estas elecciones serán un duelo entre la candidata oficialista, Montse Sánchez, que es la actual vicepresidenta, y el candidato alternativo, el economista Manuel Puerto.
Fuentes de Súmate apuntan que Sánchez y Puerto son independentistas, «sin ninguna duda», pero defidenden tácticas diferentes: la actual vicepresidenta es partidaria de agotar las posibilidades de un referéndum de independencia pactado con el Estado antes de encarar la vía unilateral, en la línea del presidente Carles Puigdemont; mientras que Puerto considera que tal acuerdo es imposible y que no queda otra opción que el referéndum unilateral de independencia.
Reproches mútuos
Los partidarios de Puerto critican a Sánchez por intentar abarcar a otros colectivos, como el de la inmigración reciente, porque consideran que deben centrarse en hacer campaña a favor de la independencia de Cataluña entre las personas de lengua y cultura castellana. Insisten en que no son la Asamblea Nacional Catalana ni Ómnium Cultural, sino Súmate, una asociación que se dirige a los castellanohablantes. También se le reprocha a Sánchez que participara en la última Marató de TV3, que tenía como objeto recaudar fondos para investigar las lesiones medulares y cerebrales.
En realidad, Sánchez exhibe un perfil «más social», según indican sus seguidores, que le permite conectar con otras asociaciones y colectivos. En cambio, Puerto muestra un perfil «más económico», que le lleva a defender la independencia por los beneficios que supuestamente comportaría para los catalanes. Puerto fue director para Cataluña y Baleares de Banif (la actual Santander Private Banking), la banca privada del grupo Santander. En la actualidad está jubilado.
Las caras conocidas son sus diputados
Las caras más conocidas de Súmate no son las de sus candidatos a la presidencia sino las de sus parlamentarios: Gabriel Rufián, diputado de ERC en el Congreso; Eduardo Reyes, diputado de Junts pel Sí en el parlamento catalán; y Antoni Baños, cabeza de lista de la CUP en las últimas elecciones catalanas. Baños renunció al escaño porque su partido impidió que Artur Mas continuara como presidente.
Eduardo Reyes, cofundador y primer presidente de Súmate, participa en muy pocos actos de esta asociación. Fuentes internas confirman que «ya no viene». Un sector de asociados exigieron hace un año su cese por considerar que no era compatible ser presidente de Súmate y tener un escaño de diputado. En aquella ocasión, Montse Sánchez defendió la continuidad de Reyes, mientras que Puerto se alineó con los que pedían su cese. Este es otra discrepancia entre Sánchez y Puerto. Reyes fue substituido por el ex sindicalista Chema Clavero. Este dimitió en diciembre pasado, ocho meses después.
Enlace a la entrevista en El Món
Montse Sànchez: «Si presideixo Súmate farem campanya pròpia pel referèndum»
La vicepresidenta social de l’entitat independentista fa un pas endavant i opta a la presidència. «No fem seguidisme a l’ANC, però som una organització petita», argumenta
Entrevista per Bernat Vilaró
12/01/2017
La militant número 1 de Súmate vol presidir l’entitat. Montse Sànchez (Barcelona, 1951), vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat, encapçala la candidatura continuïsta per liderar l’organització de castellanoparlants independentistes. Fins el 24 de gener a les 23:59 hores qualsevol soci pot presentar la seva candidatura. Fins ara, opten a la presidència Sànchez i Manuel Puerto (Barcelona, 1943), després que Chema Clavero dimitís per qüestions de salut. Les eleccions tindran lloc el dissabte 28 de gener al matí a Cotxeres de Sants.
Quan va decidir presentar-se com a candidata a la presidència de Súmate? Va fer el pas després de saber que Manuel Puerto també s’hi presentava?
Els companys de l’entitat m’ho van demanar. Em va costar prendre la decisió, perquè sóc una persona que s’involucra en alguna cosa hi va a fons, fins al final. I volia estar-ne segura. És una gran responsabilitat i no volia prendre la decisió a la lleugera. Em van convèncer, vaig veure que tenia possibilitats de tirar el projecte endavant, i ja està. No té res a veure amb la candidatura de Puerto. A mi m’ho van demanar abans. De fet, el que es volia fer en un inici era una junta de consens, per estalviar als socis que haguessin de triar entre uns i altres. Hi havia dues vacants a la junta, i es podria haver fet. Però al final no, s’ha preferit anar a eleccions. I potser és el millor eh, perquè els socis podran escollir entre dos camins diferents.
I quin és el camí que proposa vostè?
D’una banda, el grup de Puerto vol seguir un camí més estricte, de no posicionar-se per exemple en polèmiques com les de Sixena o el transvasament de l’Ebre, tal i com et va explicar a tu mateix en la seva entrevista a El Món. En canvi, nosaltres ens aferrem que en la darrera assemblea de Súmate es va decidir que l’entitat no només és una organització política, sinó que també s’amplia com a entitat social i cultural, que pot defensar els drets dels animals, o dels gais i lesbianes, per exemple. Vam obrir el ventall. I penso que, d’acord amb això, sí que ens hem de poder mullar. Bàsicament la diferència és aquesta.
És a dir, Puerto vol una Súmate més clàssica, i vostè vol més implicació social
Sí, ell vol que l’entitat no es bellugui i que es dirigeixi només a un públic castellanoparlant, i prou. Nosaltres, si guanyem, també ens dirigirem a aquest públic, evidentment, però alhora hem de poder signar manifestos si hi estem d’acord, o participar en actes pels refugiats, per exemple, formar part de mobilitzacions amb altres entitats de caire social.
Si vostè és presidenta, Súmate també es dirigirà als immigrants residents a Catalunya, encara que hagin nascut fora de l’Estat espanyol?
Sí. Hem de continuar col·laborant amb l’ANC i Òmnium, com hem fet sempre, i més ara. S’exigeix als partits que tinguin unitat política, de manera que les entitats també l’hem de tenir, hem d’anar plegades i posar-nos d’acord. I no tan sols amb l’ANC i Òmnium, també amb l’AMI i altres entitats d’immigrants. Hem d’obrir-nos a tot això. Això no vol dir que ens dediquem només a fer actes per a immigrants, però et posaré un exemple molt clar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ens va proposar a Súmate que féssim un acte a la seva ciutat, conjuntament amb una entitat d’immigrants de Badalona. Si vols arribar a tothom, s’han de fer actes així. S’hi ha d’entrar.
Precisament, Puerto va ser força contundent en parlar de la relació de Súmate amb l’ANC i Òmnium. Es queixava d’un cert “seguidisme” a aquestes entitats durant els últims mesos. Hi està d’acord?
No. És que no he acabat d’entendre el que volia dir. Seguidisme, cap. Col·laboracions, totes les que vulguis. A banda de vicepresidenta social, jo fa tres anys que sóc coordinadora del Baix Llobregat, i tenim molts membres de Súmate que també formen part de l’ANC. I entre tots ens ajudem. A l’hora de demanar un permís, facilitar material, buscar una carpa… el que sigui! Tots ens donem un cop de mà. Si això és fer seguidisme… Però no, jo no ho veig així.
Sempre s’ha parlat de les tensions internes a Súmate, des dels seus inicis. I ara, per primera vegada, hi ha dues candidatures a presidir l’entitat. La divisió a l’organització és més evident que mai?
Potser sí que sempre hi ha hagut una doble visió a l’entitat. A veure, és molt difícil acordar un camí a seguir i no sortir-te’n mai, eh. Però jo crec que aquesta situació ens enriqueix. Que el dia 28 de gener pugui venir el soci a escollir quin programa dels dos li sembla millor és enriquidor. És el soci qui ha de decidir.
Puerto va dimitir de l’actual junta en funcions per discrepàncies internes. Què va passar?
Bé… [rumia] deixem-ho així.
Què vol dir? Per què va dimitir?
Prefereixo no dir res.
Entesos. Un altre aspecte que ha d’abordar la seva candidatura és el referèndum sobre la independència. Si vostè guanya, Súmate organitzarà una campanya concreta? O s’afegirà a les campanyes de les altres entitats?
Hem d’aportar material propi i fer una campanya pròpia. Això no vol dir que d’alguna manera seguim el mateix camí de l’ANC, però sempre dins l’espai per on ens belluguem nosaltres, i ens dirigirem al públic castellanoparlant. Farem díptics i octavetes en castellà i ho distribuirem com hem fet sempre, però ara enfocant-ho al referèndum. Evidentment, el referèndum s’ha de guanyar o s’ha de guanyar. No hi ha més opcions, i ens hi hem d’avocar de cap en el temps que ens queda.
Vostè va representar Súmate, com a vicepresidenta social, en la cimera al Parlament del 23 de desembre. Com va anar aquella trobada i quines sensacions en va treure? Creu que es va adaptar massa a les necessitats d’Ada Colau?
Bé, potser el que es buscava era no ferir sensibilitats. Ara estem expectants perquè encara s’ha de posar en marxa tot el que es va acordar en la cimera. S’han de fer reunions però encara no ens han convocat a cap trobada més. A la cimera, de fet, només s’explicava la posició de cadascú. El president Puigdemont ens va demanar que calia exterioritzar [l’aposta pel referèndum] tant a l’estranger com a l’Estat espanyol, per reunir adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum (PNR).
Què va explicar vostè?
Vaig dir que em semblava molt bé el que proposava Puigdemont, i que Súmate tenim uns vincles especials amb la resta de l’Estat espanyol, ja siguin familiars o d’altres tipus. Ens vam oferir i comprometre a fer el que calgués. Si després servirà o no? Ja ho veurem. Però de moment s’ha d’intentar. Cal anar fins al final per veure si, amb tanta pressió, s’aconsegueix algun pacte amb l’Estat.
I com es pot implicar Súmate en aquesta campanya?
El més important és fer entendre als espanyols que nosaltres hem de poder votar. Això no vol dir que la gent hagi de votar Sí, sinó que hem de decidir el nostre futur. És el que intentarem fer.
Súmate està preparada per fer campanya per Extremadura, Còrdova, Madrid…?
No ho sé, encara no ho hem pensat. Però sí que sovint aprofitem quan els nostres socis van als seus pobles i regions d’Espanya, sigui Granada, Cuenca, Còrdova, Sevilla, on sigui, i fins i tot establim contactes amb grups independentistes andalusos. Ells ho tenen assolit, i a la seva terra ja fan campanyes. Treballar així és més fàcil. De fet, això ens estalvia d’anar a fer campanya per aquestes regions perquè ja hi tenim entitats favorables, i els demanarem que expliquin que el més democràtic és poder votar.
Les enquestes pronostiquen un empat tècnic en el referèndum. Tenint en compte que la majoria d’indecisos tendeixen a optar pel No, a última hora, com pot ajudar Súmate a eixamplar el vot independentista?
Bé, de fet encara hi ha gent que no sap ni si votarà. Aquest és l’altre tema…
I què cal prioritzar? La participació o el Sí?
A veure, hem de demanar el vot a favor del Sí. I, si més no, que vagin a votar. Però si parlem de prioritats, el que volem és guanyar el referèndum. Però la gent que no està d’acord amb la independència ha de poder votar, només faltaria. Necessitem que la gent vagi a votar.
Vostè és coordinadora de Súmate al Baix Llobregat, una comarca clau per guanyar el referèndum, on l’unionisme supera el sobiranisme. Què ha après en aquests anys de militància amb Súmate al Baix Llobregat?
He après moltes coses, sobretot dels meus companys. He après moltes maneres de fer, de dirigir-se a les persones, tenir idees i exposar-les. Si sóc presidenta vull potenciar tot això. Cal que la gent faci propostes i posar tots els mitjans possibles per a dur-les a terme. I això s’ha de fer extensiu a totes les assemblees territorials. Per exemple, nosaltres vam editar uns passatemps [sobre el procés] que repartíem a les estacions de tren, durant la campanya pel 9-N. Ara hem fet enquestes que ens han servit, sobretot, per parlar amb la gent.
Expliqui-ho
Els hem fet un seguit de preguntes que els ha fet rumiar, i això és important. Cal fer pensar la gent, i que hagin d’escollir. El que nosaltres fem no deixa de ser una gran tasca d’artesania. Perquè hem d’anar a parlar molt amb persones diferents. Et poso un altre exemple. En un acte on venen 50 persones potser 5 són indecisos. I serveix sobretot mediàticament, perquè les paradetes no surten als mitjans. Però, en canvi, quan fem paradetes als carrers i a les places no ens trobem amb 5 indecisos, sinó que potser ens en trobem 100 o 200. Cal que cada territorial pugui determinar què prioritza. A Berga o al Gironès preferiran fer actes amb partits polítics i fer debats, potser. I tenen plena llibertat per fer-ho eh, però en altres comarques potser cal prioritzar altres formats.
Si vostè és presidenta ha afirmat que Súmate organitzarà una campanya pròpia pel referèndum. Quins formats tindrà?
Hem de fer de tot. Ja hi ha actes mig organitzats que estem tancant, com el que comentava de Badalona. Cal que cada territorial ho marqui i decideixi. Que cada territori vegi com es pot arribar de la millor manera al nostre públic.
Canviem de tema. Quina ha de ser la resposta ciutadana el dia del judici pel 9-N? Com s’hi ha d’implicar Súmate?
Som una entitat petita, no podem fer una convocatòria nosaltres sols. Sí que podem unir-nos a la convocatòria que faran l’ANC i Òmnium, i esperar que ens deixin ser una mica més participatius que fins ara. Si no, continuarem anant-hi eh, hem anat a totes les manifestacions i concentracions que s’han fet en el procés. A vegades d’una manera més visible i d’altres menys, però sempre hi hem estat. Tampoc és el mateix mobilitzar la gent un dia laborable pel matí, que un cap de setmana. No sé en què cau el 6 de febrer…
En dilluns
Doncs és clar, a veure a quina hora s’ha de fer. Ja s’està demanant que la gent demani festa a la feina per poder anar-hi. Ens sumarem a la crida, segur. Esperem ser-hi bastants i fer-nos veure. És important que se’ns vegi.
El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va avançar a El Món que una possibilitat que s’estudiaria seria impedir físicament l’accés al judici, bloquejant l’entrada amb una munió de gent de forma pacífica
No ho sé… No sé si seria bo o no, però ens apuntarem a tot el que es faci, sigui el que sigui. Potser hi ha coses que haguéssim fet d’una altra manera, però farem el que s’hagi de fer.
Això no és fer seguidisme, com denunciava Puerto?
No és la mateixa capacitat la d’una entitat amb 30.000 associats, o una de 50.000, que la d’una entitat que no arribem als 700. No he de fer seguidisme, però tampoc podem marcar l’agenda i arrossegar tothom perquè ho diguem nosaltres. No. Això ho farem davant del nostre públic i a la nostra manera. En l’enquesta que et comentava abans per exemple, preguntàvem a la gent què opinava del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver posat les urnes el 9-N.
I què deien?
La majoria de respostes eren en contra del judici, deien que no els semblava bé. D’altra banda, hi havia total unanimitat a favor de la immersió lingüística, i pensa que l’enquesta era exclusivament a castellanoparlants.
En quins pobles es va fer l’enquesta?
A Sant Boi, Cornellà, Gavà, El Prat, a Sant Andreu de la Barca i en algun altre municipi.
Esta mañana, en el programa de radio El Matí de Catalunya Ràdio, Mónica Terribas ha entrevistado a Montse Sánchez y Manuel Puerto, los dos candidatos a la presidencia de Súmate. Escúchalos!!!